dimarts, 17 de novembre de 2009

El Pep, a Alzira

He llegit a Vilaweb que Pep Castellano ha guanyat el premi Vicent Silvestre de narrativa infantil, dins dels premis Ciutat d'Alzira. I me n'he alegrat molt, no sols perquè el Pep és amic meu, que també, sinó perquè sempre he pensat que, pel que fa a explicar -de paraula o per escrit- contes als nens, n'hi ha ben pocs, de tan bons com ell. Ho he escrit més vegades, a Cuadernos, a propòsit d'El rap de la gallina Carolina, del qual sóc fan confés, o de Les puces vampires, que tant em van fer riure, o de les altres històries infantils que el Pep ens ha regalat als que encara conservem el cor d'un xiquet. O això volem pensar.
I m'alegra, també, perquè, a més d'escriure històries divertides, Pep sempre ha concebut la literatura com una eina de compromís amb la realitat. No sé com anirà aquest "Bernat, un científic enamorat" que li han premiat a Alzira, però posaria la mà al foc que no deixa de plantejar certes reflexions sobre el món en què vivim. Al capdavall, l'ecologisme, la tolerància envers allò diferent i, en general, la reflexió sobre els valors en el món en què vivim, sempre han estat una constant de l'obra de Pep. També de la infantil. I sense perdre el somriure. Felicitats, company.
Publica un comentari a l'entrada