 Aquestes dues  o tres setmanes que s'estenen entre el dia de Sant Jordi i els últims  actes de les diferents fires del llibre constitueixen el punt àlgid  de venda de llibres i, per tant, concentren també bona part de les  novetats de l'any. Les diferents editorials aposten fort per difondre  els seus títols amb la pretensió de seduir els lectors. El Grup 62,  a través dels diferents segells que l'integren, basa bona part de l'estratègia  en la trilogia dels grans premis catalans, el Josep Pla, el Sant Jordi  i el Ramon Llull: així Gaspar Hernández amb "El silenci"  (Destino), Lluís Anton Baulenas amb "El nas de Mussolini"  (Proa) i Carles Casajuana amb "L'últim home que parlava català"  (Planeta) són els més ben col·locats en la llista d'eixida. Amb tot,  tindran la competència ferma dels anomenats "mediàtics",  és a dir, autors que no fan ben bé literatura sinó que es valen de  la seua condició de personatges televisius (o, en menor grau, radiofònics)  per fer-se un forat important a les llibreries. Des de fa uns anys,  ells són els veritables protagonistes de la diada barcelonina de Sant  Jordi.
Aquestes dues  o tres setmanes que s'estenen entre el dia de Sant Jordi i els últims  actes de les diferents fires del llibre constitueixen el punt àlgid  de venda de llibres i, per tant, concentren també bona part de les  novetats de l'any. Les diferents editorials aposten fort per difondre  els seus títols amb la pretensió de seduir els lectors. El Grup 62,  a través dels diferents segells que l'integren, basa bona part de l'estratègia  en la trilogia dels grans premis catalans, el Josep Pla, el Sant Jordi  i el Ramon Llull: així Gaspar Hernández amb "El silenci"  (Destino), Lluís Anton Baulenas amb "El nas de Mussolini"  (Proa) i Carles Casajuana amb "L'últim home que parlava català"  (Planeta) són els més ben col·locats en la llista d'eixida. Amb tot,  tindran la competència ferma dels anomenats "mediàtics",  és a dir, autors que no fan ben bé literatura sinó que es valen de  la seua condició de personatges televisius (o, en menor grau, radiofònics)  per fer-se un forat important a les llibreries. Des de fa uns anys,  ells són els veritables protagonistes de la diada barcelonina de Sant  Jordi.Ara bé, els amants de la bona literatura, aquells que no necessiten de diades per a comprar llibres, també trobaran, entre la nombrosa oferta que veu la llum de cara a aquestes setmanes, algun títol que els faça goig. Si es fien de l'opinió dels crítics, potser els semblarà ben adient la novel·la "El professor de història" (Proa), la darrera obra de Joan Francesc Mira, que acaba de guanyar el premi de la Crítica Catalana de l'exercici 2008. El de poesia, també se l'ha endut una valenciana, Teresa Pascual, per "Rebel·lió de la sal" (Pagès Editors).
 Però més  enllà de les recomanacions dels crítics, també hi ha grans noms:  el de Salman Rushdie, per exemple, amb "L'encantadora de Florència",  que encapçala l'oferta de  Bromera, al costat d'autors com Josep  Ballester, amb "El col·leccionista de fades", o Juli Capilla,  amb "L'instant fugaç", guanyadors del premi Ciutat d'Alzira  en les modalitats de narrativa i poesia, respectivament. L'aposta de  Edicions 1984 també se sustenta en grans noms: els de Andrei Platonov,  amb "Txevengur"; Jason Goodwin, amb "La carta Bellini";  Hans Fallada, amb "I ara què, homenet?", i Aleksander Blok,  amb el volum que inclou les tres peces teatrals "La barraca de  fira", "El rei a la plaça" o "La desconeguda".  Quatre autors de luxe per a una editorial que sempre ha jugat la carta  de la qualitat. Les novetats de grans autors, però, proliferen arreu:  així Destino ha traduït "L'educació sentimental", de Flaubert,  i Proa els "Pensaments", de Joseph Joubert, i "Les roses de Ronsard" (en versió de Pere Rovira), tres dels noms indispensables  de la literatura francesa. Entre les traduccions, cal esmentar també  "La solitud dels nombres primers" (Edicions 62), de Paolo  Giordano; "El bevedor del vi de palma" (Laertes), d'Amos Tutuola;  "La música de la fam" (Edicions 62), de J. M. G. Le Clézio;  "Els rebels" (Empúries), de Sandor Marai; "Indignació"  (La Magrana), de Philip Roth; o l'últim premi Man Booker, "Tigre  blanc" (Amsterdam), d'Aravind Adiga.
Però més  enllà de les recomanacions dels crítics, també hi ha grans noms:  el de Salman Rushdie, per exemple, amb "L'encantadora de Florència",  que encapçala l'oferta de  Bromera, al costat d'autors com Josep  Ballester, amb "El col·leccionista de fades", o Juli Capilla,  amb "L'instant fugaç", guanyadors del premi Ciutat d'Alzira  en les modalitats de narrativa i poesia, respectivament. L'aposta de  Edicions 1984 també se sustenta en grans noms: els de Andrei Platonov,  amb "Txevengur"; Jason Goodwin, amb "La carta Bellini";  Hans Fallada, amb "I ara què, homenet?", i Aleksander Blok,  amb el volum que inclou les tres peces teatrals "La barraca de  fira", "El rei a la plaça" o "La desconeguda".  Quatre autors de luxe per a una editorial que sempre ha jugat la carta  de la qualitat. Les novetats de grans autors, però, proliferen arreu:  així Destino ha traduït "L'educació sentimental", de Flaubert,  i Proa els "Pensaments", de Joseph Joubert, i "Les roses de Ronsard" (en versió de Pere Rovira), tres dels noms indispensables  de la literatura francesa. Entre les traduccions, cal esmentar també  "La solitud dels nombres primers" (Edicions 62), de Paolo  Giordano; "El bevedor del vi de palma" (Laertes), d'Amos Tutuola;  "La música de la fam" (Edicions 62), de J. M. G. Le Clézio;  "Els rebels" (Empúries), de Sandor Marai; "Indignació"  (La Magrana), de Philip Roth; o l'últim premi Man Booker, "Tigre  blanc" (Amsterdam), d'Aravind Adiga. Amb ells, comparteixen  cartell autors que escriuen originalment en català, com la menorquina  Esperança Camps, amb "El cos deshabitat" (Proa), o el castellonenc  Marc Pallarés, amb "Ulls verds" (Columna), guardonats amb  els premis El lector de l'Odissea i Fiter i Rossell, respectivament.  Sense premi, però amb l'aval d'una trajectòria fecunda hi ha Monika  Zgustova, amb "Jardí d'hivern" (Proa); Isabel-Clara Simó,  amb "Els racons de la memòria" (Edicions 62); Màrius Serra,  amb "Quiet" (Empúries) o Carme Riera, amb "Amb ulls  americans" (Proa). A més, podríem afegir llibres com "Terminal  B" (Moll), de Miquel Bezares; "Una educació francesa"  (L'Avenç), de Jean Daniel Beszonoff; o "El camí de les merles"  (Perifèric), d'Antoni Gómez. Una llista, com veuen, ben extensa. I,  tot i això, incompleta.
Amb ells, comparteixen  cartell autors que escriuen originalment en català, com la menorquina  Esperança Camps, amb "El cos deshabitat" (Proa), o el castellonenc  Marc Pallarés, amb "Ulls verds" (Columna), guardonats amb  els premis El lector de l'Odissea i Fiter i Rossell, respectivament.  Sense premi, però amb l'aval d'una trajectòria fecunda hi ha Monika  Zgustova, amb "Jardí d'hivern" (Proa); Isabel-Clara Simó,  amb "Els racons de la memòria" (Edicions 62); Màrius Serra,  amb "Quiet" (Empúries) o Carme Riera, amb "Amb ulls  americans" (Proa). A més, podríem afegir llibres com "Terminal  B" (Moll), de Miquel Bezares; "Una educació francesa"  (L'Avenç), de Jean Daniel Beszonoff; o "El camí de les merles"  (Perifèric), d'Antoni Gómez. Una llista, com veuen, ben extensa. I,  tot i això, incompleta.
 
 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada