dimecres, 8 d’abril de 2009

Tres i Quatre publica els "Textos escollits" d'Ivan Illich

L’editorial Tres i Quatre i l’Institut del Territori acaben de llançar al mercat la col·lecció d’assaig “Gaia / Pensament global, territori i medi ambient”. La série s’estrena amb els “Textos escollits”, d’Ivan Illich, a cura de Jordi Pigem. Illich és un pensador heterodox, radical en els plantejaments i dotat amb un sentit crític molt esmolat, que el porta a plantejar-se l’anàlisi, en termes sovint originals, de certes conviccions amplament acceptades. Qüestions com l’eficàcia real dels sistemes de transport actuals, la relació de l’home amb l’entorn, el paper de la medicina o la noció de desenvolupament econòmic són alguns dels temes dels articles recollits en aquesta breu antologia. Una tria que es publica precedida per un estudi introductori del curador, Jordi Pigem, sobre la figura i la transcendència d’Ivan Illich.
La vida d’Ivan Illich, a més, resulta plenament coherent amb els plantejaments que va defensar. Nascut a Viena en 1926, de mare jueva, va viure entre Àustria i Itàlia. Va ser ordenat sacerdot, però va renunciar a fer carrera al Vaticà i va emigrar als Estats Units, on va entrar en contacte amb les àrees marginals de Manhattan. Allí, al temps que descobria la realitat dels immigrants porto-riquenys, va començar a qüestionar el paper de l’Església. Després de viatjar per Llatinoamèrica, funda el Centre de Formació Intercultural, on ensenya futurs missioners a entendre i respectar les cultures natives d’Amèrica. Des dels anys 60, i ja allunyat de l’Església, comença a publicar els seus llibres, a donar conferències, a promoure diferents iniciatives de caràcter cívic i a divulgar el seu pensament. Després de 20 anys de patir un tumor a la cara i, d’acord amb el seu pensament, de renunciar a rebre cap intervenció quirúrgica o farmacològica, va morir a Bremen l’any 2002.
Els “Textos escollits” que ara es publiquen arranquen amb una reflexió titulada “Energia i equitat”, on Illich analitza el temps que l’home actual passa treballant per a poder satisfer el cost dels seus desplaçaments en vehicles a motor. Després d’un anàlisi exhaustiu, conclou que la velocitat dels cotxes a les nostres ciutats –una volta computat tot el temps que invertim a satisfer les diferents despeses relacionades- no supera la d’una bicicleta, un vehicle més net i que, al seu parer, fa més enriquidora la convivència. El volum recull també alguns textos breus –com ara certes manifestacions silencioses a Alemanya, un manifest sobre el paper de l’aigua a les ciutats o un text d’homenatge a Jacques Ellull, entre d’altres- i articles més extensos, com per exemple “Història de les necessitats”, on analitza a través de quins mecanismes el desenvolupament econòmic ha anat fent les persones cada vegada més i més captives del sistema. Però Illich no sols fa anàlisi de la realitat sinó que també planteja alternatives. Així, a l’article “Autostop”, proposa eliminar els vehicles privats i advoca per un transport compartit, a través d’una mena de taxis que estarien obligats a recollir tants clients com foren capaços. Més enllà del fet que puguem estar o no d’acord amb les seues propostes, més enllà fins i tot que hi descobrim certes clivelles, ningú no li podrà negar a Illich la capacitat de descobrir les contradiccions amb què convivim cada dia. I de suscitar el debat sobre certes qüestions tan quotidianes, tan plenament acceptades, que havien quedat al marge de qualsevol replantejament.

Article publicat al suplement "Cuadernos" del diari Mediterráneo (5/4/09)
Publica un comentari a l'entrada