Aquests dies, Clarisse, he llegit la novel·la "Verso", de Manuel Baixauli, el precedent de la multipremiada "L'home manuscrit". Al meu parer, les dues respiren un aire semblant, les dues responen a una estratègia comuna, potser menys radical -per més narrativa- en "Verso". Però totes dues són novel·les d'atmosfera, on l'important no és el que es mou, sinó la densitat de l'aire que l'autor va espessint a mesura que llegeixes. Un procés que Baixauli domina com poca gent. En totes dues, hi ha la preocupació per l'art en la vida de les persones i una recerca personal del paper que juguem en el món, però en "Verso" potser totes aquestes dèries estan més acompanyades d'elements narratius: trames, personatges, una certa intriga. En "L'home manuscrit" l'aposta és més directa, més despullada d'ornaments. Més radical. En tot cas, trobe les dues molt recomanables, tant és així que no crec que "Verso" estiga a sis o set -ja n'he perdut el compte- premis de diferència de "L'home manuscrit". Però així van les coses...En relació a Baixauli, he llegit en algun lloc que -arran de l'èxit de "L'home manuscrit"- el món editorial català ha començat a interessar-se pels autors valencians. Tant de bo fóra així (i no únicament com una moda), però em disculpareu si no no sóc capaç de veure'n els indicis. Voleu un exemple? Tot i l'exit -i no sols de crítica sinó també de vendes- de "L'home manuscrit", Proa ha declinat de publicar la novel·la "Ulisses II" d'Ignasi Mora, el successor de Baixauli com a premi Mallorca. I un autor -com Baixauli- exigent, meticulós. Un escriptors dels importants del País Valencià.
Al meu parer, encara segueixen vigents massa inèrcies: editorials catalanes que no s'interessen per l'àmbit valencià ni com a proveïdor de material literari ni com a mercat dels llibres que editen, editorials valencianes -Bromera al marge- que no volen saber res de més enllà del Sènia i se centren en editar novel·les per a les escoles i els instituts, autors valencians que -escaldats o no per l'experiència catalana- es refugien en premis de tercer rang... Fronteres psicològiques, totes elles, que eviten que un àmbit lingüístic comú siga de manera absoluta -perquè hi ha excepcions, això podríem fer- un espai literari únic. Un tema sobre el qual haurem de tornar.
6 comentaris:
És boníssim que se'n parle, del moment literari valencià. Quan més se'n parle, més se'n parlarà, i més s'ho creuran els propis escriptors i, de rebot, els lectors.
La queixa no du enlloc.
Vinga, a parlar-ne tots!
No és una queixa. Ja fa anys que reivindique el bon nivell dels escriptors valencians. I no sols pense en els narradors: també en els poetes. En conec molts, d'autors que fa temps que treballen i treballen per desmentir amb les seues obres l'ostracisme a què ens condemna aquesta situació. I que no es desanimen. Trobe, però, que cal identificar bé els problemes, si volem combatre'ls amb eficàcia. Dit això, tant de bo, les inèrcies de què parle comencen a diluir-se (encara que a mi em coste de veure-ho).
preferesc que s'edite molt per baix del sènia (és a dir a València) que que s'edite per dalt i res ací. no desanimar-se és la clau, el mercat té més potencial del que es mostra. però sent un dels països d'Europa on menys s'en llig... eixa és una de les arrels del problema. i altra la distribució també (açò ja és una suposició).
Vicent, benvingut al món dels blogaires. T'he descobert (com a blogaire; com a escriptor fa anys que et tinc identificat) de casualitat, i m'ha sobtat trobar una entrada molt semblant a una altra que vaig penjar al meu bloc fa uns dies. Encara m'ha sobtat més trobar un comentari idèntic (el de Joan M.) al que el mateix autor havia deixat al meu bloc. Però hi estic d'acord. Parlem-ne, parlem-ne.
Tens raó, Ginjol. Estic començant a escriure contes i el tema de la literatura valenciana, i de l'efecte Baixauli, m'interessa. Després d'escriure en el teu blog vaig trobar el de l'Usó, i, com que volia dir el mateix, vaig fer "cortar i pegar" i santes pasqües.
El progrés!
Per cert, vaig arribar a l'interessantíssim L'home manuscrit gràcies al comentari que en feres al teu bolg.
Moltes gràcies!
Nice article ..
Publica un comentari a l'entrada