dimecres, 13 d’abril de 2011

En venda

"Descartem rotundament la imatge del poeta desvinculat del món que l'envolta, de la terra que trepitja". Aquesta frase, extreta del pròleg, potser sintetitza millor que cap altra la intenció de "For sale. 50 veus de la terra" que ha publicat Edicions 96, un recull de 50 clams en contra de la destrucció del territori que patim els valencians que ha coordinat Maria Josep Escrivà. Potser algú dirà que el poemari és irregular. És cert. És inevitable. Però ningú no podrà negar que la ràbia, el dolor, la rebel·lia, la reivindicació, la protesta i, també, l'exigència literària, agermanen les veus i eviten, així, que l'aplec de poemes resulte dispers o inestable. Ben al contrari, la reunió de 50 veus diferents suposa no sols la reafirmació de la praxis literària com a via d'incidència en el món que ens envolta sinó també una panoràmica de la diversitat, ara poètica, que s'estén pel País Valencià. Llegiu "For sale", doncs, com vulgueu. Com un crit més en contra de la perversió d'una classe política i d'un entramat econòmic immoral, com una argumentació irada davant l'orgia de formigó que ens ha plogut a sobre els darrers temps, com una denúncia de la impostura i l'avaricia, com un compromís d'estima i esforç cap a una terra malmesa qui sap si irremeiablement, però també, i sobretot, com un artefacte literari potent i eficaç per reivindicar la literatura, la poesia, que han sabut generar aquestes terres que un dia Francesc d'Eiximenis arribà a qualificar de paradís.
"For sale", però, és més que tot això. Gràcies a Maria Josep Escrivà i Christelle Enguix, el poema de la qual dona títol al recull, la paraula escrita ha esdevingut recital. Un recital obert i singular, ja que, a les veus de les dos poetesses, se sumen la dels poetes arrelats a cada lloc on es representa. Així va ocórrer a Morella, dissabte passat.  La I Trobada Literària del Pont va propiciar la representació de l'espectacle a la sala de Justícia de l'ajuntament dels Ports. Allí, acompanyats per l'acordió diatònic d'Amadeu Vidal, vam poder sentir les veus d'Escrivà i Enguix, i també les de Josep Porcar, Antoni Albalat, Josep Conill, Manel Pitarch, Vicent Jaume Almela i Josep Vicent Cabrera. I les seues paraules, els seus versos, ens van contagiar la ràbia, però també l'emoció. I el goig de constatar que aquest, malgrat tot, és un país encara viu. Un país que encara lluita.
Publica un comentari a l'entrada