divendres, 8 d’abril del 2011

El meu Tirant

Vaig acostar-me per primera vegada al Tirant lo Blanc com una reivindicació. Necessitava conèixer de primera mà aquell clàssic que l’educació franquista –estrictament castellana- m’havia ocultat. I em vaig trobar un llibre que respon a l’etiqueta de clàssic en molts sentits: un relat de lectura perfectament vigent que és alhora un compendi completíssim del món i l’època en què va ser escrit; una narració que combina estils coetanis i n’anticipa de nous. I que no sols alberga gèneres distints sinó també, en algun cas, en fa la crítica. Un text, sobretot que, cada volta que hi torne, em fa regals nous. Una novel·la que és totes les novel·les possibles.


Aquest text es va publicar ahir al Quadern de El País, que commemorava el 600é aniversari del naixement de Joanot Martorell amb un recull de reflexions d'alguns escriptors valencians sobre la relació que mantenen amb el Tirant lo Blanc.

1 comentari:

Dolors Jimeno ha dit...

Completament d'acord amb el que dius. A més pot funcionar com a guia de viatges. Quan vaig estar a Rodes i a Estambul m'acompanyaven fragments del Tirant.
D.