"La triple vida de Michele Sparacino" (Bromera), d'Andrea Camilleri, és una narració tan breu com ocurrent. Narra en unes poques fulles l'estranya vida d'un home a qui s'atribuirà, a causa de diverses conjuncions atzaroses, una biografia que no li correspon. Tot comença en el moment de nàixer -als volts de la mitjanit- en una vila on sembla que el rellotge municipal s'avança deu minuts. Aquest detall, que podria mancar d'importància, comença a adquirir-la quan es planteja la tessitura de determinar en quin dia va nàixer realment el nadó. Però aquest és el menor dels conflictes que marcaran la vida d'Sparacino, ja que per culpa d'un periodista escassament escrupolós amb les fonts d'informació ben aviat la biografia del nen començarà a alimentar una fama de revolucionari que el mateix protagonista està lluny de sospitar. Buscat per les autoritats com un perillós agitador de masses mentre va creixent en la pau (i la ignorància) del seu poble, la vida de Michele encara donarà més tombs. Fins el punt que els equívocs no cessaran ni tan sols quan caiga abatut per una bala al camp de batalla.
Així doncs, a "La triple vida de Michele Sparacino" trobarem una mostra del millor Camilleri. Un autor imaginatiu, capaç d'enfocar la vida amb la lent de la ironia més sublim (i alhora més cruel) i de descriure'ns-la amb una prosa lleugera i al temps incissiva, de dibuixar amb traç gruixut els personatges, de dotar-los d'un vessant caricaturesc que potser ens fa riure, però sense amagar tota la misèria i la crueltat que s'arrecera darrere d'aquesta divertida narració.
Molt apta per a qui no conega encara Camilleri, el relat -com dic molt, molt breu- es complementa amb una conversa que manté Francesco Piccolo amb Andrea Camilleri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada