dimarts, 22 de setembre de 2009

Lena i Séverine

Ja fa algun temps, vaig vore a la televisió un documental que em va eriçar la pell. Parlava del tràfic de dones que són forçades a prostituir-se. Hi entrevistaven antigues prostitutes i també xiques que encara estaven exercint l’ofici. No cal dir que qualsevol dels testimonis, fins i tot el més suau, era prou cru per remoure’t l’estómac, però n’hi ha un que recorde especialment. La càmera enfocava una casa mig derrocada, enmig d’un terreny on creixien impunement tota mena de brosses. Hi vivia una família, allà, ja poden imaginar vostés en quines condicions. Pura misèria. Dels fills, n’hi havia un amb greus problemes de salut. I una altra, diguem-li Lena (per posar-li algun nom), que, tot i vestir una roba gens agraïda, resultava indubtablement atractiva. Era ella qui parlava. Explicava que necessitaven diners per pagar-li el tractament al germà i que no sabien d’on traure’ls. I que un dia, una amiga li va proposar de viatjar a Istambul, a treballar de no recorde què, i li va prometre que aquella feina estava molt ben pagada. Lena, impel·lida per l’estima que sentia envers el germà, va acceptar il·lusionada. La proposta de treball, però, era simplement un esquer. Una volta a Istambul, li van retenir el passaport i la van obligar a prostituir-se. Del calvari que va passar, ja se’n poden vostés fer càrrec. Amb tot, va aconseguir alguns diners i, amb els mesos, va aprofitar una oportunitat inesperada i va escapar. Ja a casa, va constatar que la malaltia del germà avançava inexorable i que requeria un tractament urgent que la família no estava en disposició d’assumir. Aleshores, després de molts dubtes, la jove va tornar voluntariament a Istambul. A prostituir-se de nou. A guanyar alguns diners amb què donar-li al germà una mica d’esperança. Segons les estadístiques, Lena exerceix la prostitució de manera voluntària.
Els successos recents a Barcelona i la proximitat de la celebració, dimecres que ve, del Dia Mundial contra l’Explotació Sexual han tornat a activar el debat sobre què cal fer amb la prostitució. La qüestió és complexa, ja ho saben vostés. Els partidaris de regular-la com una professió més afirmen que, ja que és impossible acabar amb ella, l’aprovació d’unes normes que li donaren estatus legal, contribuiria a millorar la situació de les dones que l’exerceixen. I que això permetria acabar amb el tràfic il·legal de persones. I, si toca, posen l’exemple holandés. Obliden, però, que la immensa majoria de les dones que exerceixen de prostitutes a Holanda, 8 de cada 10 exactament, hi han fet cap a partir de la tracta il·legal des d’altres països.
Un altre argument a favor de permetre la prostitució és que hi ha un percentatge de dones que exerceixen la prostitució perquè volen. I que ningú els pot llevar el dret de fer servir el seu cos com millor creguen. És cert, però també ho és que la practica totalitat de les dones que fan de prostitutes viuen del seu cos per imposició. Bé perquè estan en mans de xarxes mafioses que les exploten, bé perquè parteixen d’una situació miserable que els ha abocat a l’ofici més vell del món. O per totes dues raons. Vull dir que, segurament, 99 de cada 100 prostitutes estan en la situació de Lena. I només una, de les 100, són burgeses ocioses que troben al·licients en la prostitució. Com Séverine (Catherine Deneuve) a “Belle de jour”, la pel·lícula que va fer Luís Buñuel sobre un text de Joseph Kessel. I no em sembla lícit salvar-ne una per condemnar-ne 99.
Ocorre, però, que de la prostitució viu molta gent. Gent respectable, vull dir. Homes de negocis vinculats a les màfies, empresaris que regenten clubs d’alterne, i fins i tot grups de comunicació que, en els seus diaris, denuncien la prostitució al mateix temps que la promouen a través de les pàgines d’anuncis per paraules. I que en trauen sucosos beneficis. Per això, justament per això, resulta tan difícil eradicar-la. I per això, justament per això, s’ataca la prohibició amb l’argument que no és legítim retirar-li a ningú el dret a vendre el seu cos, si li ve de gust. Una reivindicació que, en el fons, no és sinó una cortina de fum per tapar el gran negoci que fan a costa del cos (i la vida) de tantes i tantes dones.

Article publicat a la secció Dissidències del diari Mediterráneo (20/9/09)
Publica un comentari a l'entrada