La moció de Benidorm

Ja saben vostés que els darrers dies, el municipi de Benidorm ha estat en portada de tots els diaris i en boca de tots els polítics a causa de la moció de censura que ha apartat el PP de l’alcaldia, després de 18 de govern ininterromput. Exactament des del dia en què Eduardo Zaplana, en un episodi semblant, va fer fora el govern municipal del PSOE i va començar una llarga i fructífera (per a ell, vull dir) carrera política. La història, doncs, es repeteix. Amb protagonistes distints, signes polítics oposats, però amb una trama semblant. Ara al trànsfuga li diuen José Banyuls i ha abandonat el PP per ocupar una tinença d’alcaldia i abans es deia Maruja Sánchez i va deixar el PSOE per un càrrec pseudovitalici d’assessora municipal, que ara deixarà d’ocupar. La diferència més substancial entre les dues situacions és una foto. La de Zaplana en els moments previs al seu assalt a l’alcaldia, posant amb un Mariano Rajoy tan feliç. I tan oportú sempre. Una foto que ara no tindrà correlat, perquè el PSOE, formalment, diu que no vol saber res dels nous governants de Benidorm. Formalment.
El secretari valencià del PP, Ricardo Costa, tan elegant com ens té acostumats, no va tardar gens a acostar-se a Benidorm per abraçar l’alcalde cessant, Manuel Pérez Fenoll, i fer-li costat en aquests moments tan durs. No deu ser fàcil deixar les regnes d’un dels paradisos de l’urbanisme valencià, tan agraïda que en resulta la gestió. I, és clar, va aprofitar per llançar-se al coll dels usurpadors, acusant-los de violentar la voluntat del poble. I té raó, el germaníssim. O és que algú pot discutir la il·legitimitat moral de guanyar una alcaldia amb el vot d’un pròfug? El problema de Ricardo Costa, però, són els fets. Perquè, mira per on, el PP té una llarga tradició de guanyar alcaldies amb el vot d’un trànsfuga. I en Alacant més que en cap lloc: en aquesta legislatura ho han fet a Calp, la Vila-joiosa, Dénia i la Vall de Laguar. I també en 14 municipis més de la resta de l’Estat, segons la comissió de seguiment del Pacte contra el Transfuguisme, i en la major part dels casos els regidors afectats continuen militant tranquil·lament en el partit. A la mateixa província natal de Mariano Rajoy, Pontevedra, n’estan preparant una, ara mateix. A Silleda, on compten amb el vot de dos trànsfugues socialistes. Ara bé, no li vagen al senyor Costa amb aquestes murgues, que els respondrà, això sí, sense perdre l’elegància, que no és el mateix cas. Quan ells guanyen l’alcaldia no és el mateix cas que quan la perden. Evidentment.
El PSOE, ja saben, ha desautoritzat la moció de Benidorm tot i que es notava que molt, molt disgustats, tampoc estaven, al carrer Ferraz de Madrid. El cas és que els 12 regidors benidormins van demanar la baixa voluntària del partit i així es van estalviar l’expedient disciplinari que amenaçaven d’obrir-los. I de camí, Leire Pajín, la secretària d’Organització del PSOE, es va lliurar del mal tràngol d’haver d’expulsar del partit la seua pròpia mare, Maite Iraola, regidora socialista de Benidorm i una de les impulsores de la moció de censura que, dimarts passat, va fer alcalde Agustín Navarro. Si els pregunten, els dirigents del PSOE asseguren que, des de primera hora, han negat el suport a la moció i que els qui l’han perpetrada estan fora del partit. I formalment és cert, tot i que no hi ha qui s’ho crega. En primer lloc, perquè la comissió de seguiment del Pacte contra el Transfuguisme atribueix al PSOE una dotzena més de vulneracions del pacte. O siga que no els ve de nou, tampoc. I perquè, què volen que els diga, no resulta fàcil admetre una rebel·lió així a ca’ls Pajín. I perquè, diguen el que diguen, no se’ls veu massa incòmodes.
I una maldat, per acabar: saben vostés qui va forçar la inclusió de l’ara trànsfuga José Bañuls a la llista del PP de Benidorm que encapçalava el campsista Pérez Fenoll? Miguel Barceló, el sogre d’Eduardo Zaplana i impulsor de la seua carrera política. La cosa resulta molt truculenta per veure-hi un episodi més de la rivalitat entre Zaplana i Camps. Però jo, tractant-se de qui es tracta, tampoc no ho descartaria. En política tothom sap que els pitjors enemics són els que tens a dins de casa.

Article publicat a la secció Dissidències del diari Mediterráneo (27/9/09)