"Però sempre em crida l'atenció com els catalans ignoren l'extraordinària vitalitat de la seua llengua i fins a quin punt els fa falta un canvi de mentalitat. ¿Per què es resisteixen a parlar català als estrangers, per exemple, fins i tot quan aquests se'ls adrecen en català? ¿Per què no s'esforcen a parlar català als castellans residents a Catalunya? No hi ha cap d'aquests que no entengui el català. El català és tan viu, fins i tot després de quaranta anys d'una opressió feroç, que si els castellans no poden o no volen fer l'esforç de parlar-lo, és perquè els catalans no es decideixen a imposar-se".
Qui això escriu és Esyll T. Lawrence (1917-1995), una gal·lesa que va residir a Catalunya i a qui la revista rels, revista d'idees i cultura ha dedicat un monogràfic. Ho va escriure en 1983, en un article sobre les lluites de Gal·les, i em sembla que encara, malauradament, la seua anàlisi està completament vigent. Com ho està també aquesta altra frase, extreta del mateix text i perfectament extrapolable a la nostra realitat.
"No puc deixar de mencionar el paper totalment botifler dels socialistes, o sigui dels laboristes, que, fent veure que tenen simpatia per la causa gal·lesa, sempre, després de les eleccions, els han deixat a l'estacada fent el joc de l'Estat Central".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada