dimecres, 16 de setembre de 2009

Clàssics, premis Nobel i nous autors per llegir a la tardor

La tardor ens porta abundants traduccions. És cert que hi ha més apostes segures que no propostes noves, potser a causa dels temps que corren. Però l’oferta és àmplia i variada i combina la recuperació de clàssics grecs i romans, la reedició d’autors canònics, els escriptors d’èxit dels darrers anys i altres que comencen a consolidar-se en les seues llengües i a exportar llibres més enllà.
Una de les editorials que combina la publicació d’autors consagrats amb les aportacions noves és Bromera, que presentarà dos premis Nobel, Naguib Mahfuz i Orhan Pamuk, i dos autors que debuten en català, John Bazell i Mikkel Birkegaard. De l’autor egipci podrem llegir “Miramar”, la història de cinc homes que, fugint de les brases d’una revolució fallida, arriben a un hostal i s’enamoren de la mateixa dona. A “El museu de la innocència”, en canvi, Orhan Pamuk trena una història d’amor que li serveix per repassar la Turquia de les darreres dècades i les belleses de la ciutat d’Istanbul. Pel que fa als dos debutants, es tracta de dos thrillers. A “Els llibres de Luka”, el danés Mikkel Birkegaard planteja l’existència dels Lettore, una associació secreta capaç d’influir en el pensament dels altres a través de la lectura. “Esquivant la mort”, del nord-americà John Bazell, vol ser una farsa a mig camí entre la novel·la d’hospitals i la negra.
Edicions 62 també tira de Nobel. Així, un dels plats forts d’aquesta tardor serà “Alfred i Emily”, on Doris Lessing planteja com hauria estat la vida dels seus pares si la Primera Guerra Mundial no haguera capgirat les seues vides. Una altra de les apostes segures de 62 serà “Caïm”, on el també Nobel José Saramago passa comptes amb Déu a partir d’una relectura de l’Antic Testament. Així mateix, els lectors tindrem ocasió de conèixer “El que el dia deu a la nit”, la novel·la on Yasmina Khadra (pseudònim sota el qual firma les seues obres l’excomandant de l’exèrcit algerià Mohamed Moulessehoul) aborda el dilema de Younas, un jove algerià educat en una família francesa a qui la vida el posarà en la tessitura d’escollir entre els lligams adquirits o la fidelitat a les arrels. A més, podrem llegir “Meridià de sang”, d’un dels autors més representatius dels EEUU, Cormac McCarthy, on l’autor de Rhode Island narra com, en una expedició conjunta de mexicans i texans que pretén exterminar els indis, acaba imposant-se la llei de la selva. Finalment, Edicions 62 aposta per una altra nord-americana, encara inèdita en català, Eudora Welty, de qui publicarà “La filla de l’optimista”, una reflexió sobre la independència i l’amor. Empúries no tira de Nobel, però sí de valor segur amb Dan Brown, de qui publicaran la seua pròxima novel·la, “El símbol perdut”, el contingut de la qual es manté en secret. En línia completament diferent se situa Tahar Ben Jelloun, que, com Lessing, també s’ha servit dels records, en aquest cas relatius només a la figura materna, per escriure “La meva mare”. Un text més íntim dels que acostuma a signar l’autor marroquí radicat al sud de França. L’editorial Proa, tot i no poder lluir cap premi Nobel entre les novetats de tardor, tampoc no es llança al buit. Així, l’estrella dels pròxims mesos serà un valor prou segur: Paulo Coelho, de qui publicarà “El vencedor està sol”, ambientada al festival de cinema de Cannes. Menys coneguts (almenys a casa nostra) són Jo Nesbo, Ingo Schulze i Charlotte Roche. Del primer, un escriptor noruec a qui es presenta com l’autor escandinau més venut després d’Stieg Larsson, podrem llegir “Nèmesi”, una novel·la negra. Shulze, en canvi, és alemany i ens dóna, a “Adam i Evelyn”, la seua visió sobre la República Democràtica Alemanya. Finalment, de la britànica Roche podrem llegir “Zones humides”, una novel·la divertida on una jove de 18 anys explora el propi cos. L’aposta de Proa es completa amb dos clàssics: Tommasi di Lampedusa, de qui tornaran a editar “El Gattopardo” en una nova traducció, i Marco Polo, de qui Manuel Forcano i Francesco Ardolino, han traduït per primera vegada al català “La descripció del món”.
Més enllà dels grans grups editorials, però, també hi ha vida. En la línia de Proa, però fixant-se en el públic juvenil, Tàndem Edicions publica dues adaptacions de dos clàssics molt coneguts: “Gulliver al país de Lil·liput”, de Jonathan Swift, i “El corsari negre”, d’Emilio Salgari. Al seu torn, La Campana publicarà “Un món desajustat”, un assaig on Amin Maalouf mira de resoldre la qüestió del xoc de civilitzacions, i “Tornar a la terra”, on el nord-americà Jim Harrison dóna veu a un malalt terminal. Amsterdam, en canvi, mira d’aprofitar el tiró comercial de l’autora francesa Fred Vargas, de qui publicarà la novel·la negra “Un lloc incert”. L’oferta de traduccions de ficció d’aquesta editorial es completarà amb una proposta radicalment diferent: “El joc de Niro”, la novel·la on el libanés Rawi Hage reflexiona sobre la guerra a través de les figures de dos joves. El segell mallorquí Moll continua apostant per Stefano Benni, l’autor italià de qui trauran “Elianto”, una novel·la a mig camí entre la ciència ficció i l’humor crític. La basa de Perifèric, en canvi, passa per l’intercanvi entre les diferents llengües de l’Estat, una pràctica que s’hauria de dur a terme amb molta més freqüència. Així, aquesta tardor incorporarà al seu catàleg “El rostre de la terra”, un poemari del gallec Cesáreo Sánchez Iglesias.
I, per acabar, una delicatessen. L’Institut Cambó i Edicions 62 començaran a publicar aquesta tardor la “Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge”, una selecció de les traduccions de clàssics grecorromans de la prestigiosa col·lecció que, a més, suposarà la primera incursió del Grup 62 en el format electrònic. Els dos títols escollits per a obrir camí són les quatre “Tragèdies tebanes”, de Sòfocles, i la “Poesia eròtica”, d’Ovidi. Dos textos imprescindibles.

Article publicat al suplement Cuadernos del diari Mediterráneo (13/9/09)
Publica un comentari a l'entrada