dimarts, 20 de gener de 2009

Dos-cents anys del naixement de Edgar Allan Poe

Demà s’acompleixen 200 anys del naixement d’Edgar Allan Poe. I per celebrar-ho, a la Llotja del Cànem (19,30h) de Castelló la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia li retrà un homenatge en el qual participaran els escriptors Albert Garcia, Carles Bellver i Josep Porcar. Poe va iniciar-se com a poeta, seguint les passes de lord Byron i els romàntics. En aquesta línia s’inscriuen poemes com “Annabel Lee”, escrit arran la mort per tuberculosi de Virgínia Clemn, la seua estimada i cosina, amb la qual s’havia casat quan la núvia a penes comptava 14 anys. I la mort de la qual el va precipitar en l’alcoholisme i les drogues. Però serien els simbolistes francesos els que més el reivindicarien. Composicions com “Les campanes”, on els mots recorden el so del metall, o sobretot “El corb”, un poema inquietant on s’apleguen bona part de les constants de la seua obra, van exercir una influència notable en autors com Mallarmé o Baudelaire.
Però els relats de terror són el gènere que més fama li ha donat. Contes com “El gat negre”, “El tonell d’amontillat” o “El pou i el pèndol”, efectivament, són exemples de l’extraordinari domini del ritme narratiu d’un autor capaç de crear atmosferes opressives, de mantindre en tensió el lector i sacsejar-li l’ànim quan menys s’ho espera. La venjança i la culpa figuren entre els temes preferits de Poe, però si n’hi cap d’omnipresent és la mort. Enterraments prematurs o fantasmes que no troben la pau poblen abundantment els seus contes més coneguts. Però Poe també ha passat a la història de la literatura com a autor dels primers contes de detectius. “La carta robada”, “L’escarabat d’or”, “El misteri de Marie Rogêt”, però sobretot “Els crims del carrer Morgue” figuren, amb dret propi, com a peces inaugurals d’un gènere que encara està ben vigent: la novel·la negra i de misteri. L’August Dupin de Poe és, de fet, el precursor directe del popular detectiu Sherlock Holmes, creat per Arthur Conan Doyle. I relats com “El descobriment de Von Kempelen” o “Manuscrit trobat en una botella” responen a l’interés de l’autor pels avanços científics i podrien inscriure’s sense problema en la ciència ficció. A més, va escriure una novel·la “La narració d’Arthur Gordon Pym” i una obra de caràcter cosmològic, “Eureka”, que ha suscitat una radical divisió d’opinions. Aquestes dues obres compten amb traducció al català. Així mateix, es poden trobar diferents seleccions dels contes de Poe, en edicions per a adults i també en col·leccions juvenils.
Poe també va escriure assaig, sobre temes diversos, va fer de crític literari a diferents publicacions i va publicar ressenyes d’autors com Charles Dickens o Nathaniel Hawthorne. I va deixar plasmada la seua visió de la literatura en “El principi poètic”. Una part d’aquests escrits, precisament, els va reunir l’editorial castellonenca Ellago en el llibre “Método poético y narrativo”.
La influència de Poe en el cinema ha estat notòria. Des de 1928 en què Jan Epstein va adaptar “La caiguda de la casa Usher”, l’obra de Poe (sobretot els contes de terror, però també algun poema, com “El corb”) han alimentat la indústria cinematogràfica. Actors com Bela Lugosi o Boris Karloff, directors com Roger Corman (amb 7 adaptacions), però també Federico Fellini, Louis Malle i Roger Vadim van deixar-se seduir pel misteri i l’encís del món d’un dels autors més coneguts i llegits, potser també dels més influents, de la literatura universal.

Article publicat a "Cuadernos", el suplement de cultura de Mediterráneo (18/I/09)
Publica un comentari a l'entrada