dijous, 8 de gener del 2009

Filtres d'amor

He llegit a Público que hi ha científics que no creuen llunyana la data en què els laboratoris farmacèutics podran fabricar la píndola de l'amor. Ja fa temps que sabíem que l'enamorament romàntic és cosa d'una hormona, la dopamina, i que la fidelitat conjugal té a veure amb la constància dels índexs d'una altra, l'oxitocina. Que és com dir, encara que ens resistim a admetre-ho, que les novel·les d'amor podrien sintetitzar-se, al capdavall, en una simple fórmula química. Però aquesta previsió apunta més lluny, als relats de bruixes capaces de fer bullir filtres d'amor o, més recentment, a la novel·la de Patrick Süskind, "El perfum". Allí, si recordeu, el protagonista és capaç de fabricar un perfum que, en posar-se'l, provoca que tothom que l'olore senta un amor irresistible envers el portador. Tan irresistible que el protagonista acaba morint víctima del seu mateix èxit. Com veieu, per més que els científics avancen, sempre hi ha un text literari que ha arribat una mica més lluny.