dimecres, 14 de gener de 2009

Gaza, encara

Fan mal les imatges, les notícies que ens arriben de Gaza. La constatació que la mort campa arreu i que no s’endevina en l’horitzó cap esperança que les xifres de morts deixen de créixer. Fa mal la insensibilitat dels dirigents polítics que, malgrat totes les manifestacions que fan en públic, no han estat capaços d’articular una pressió ferma que obligue el govern d’Israel a parar l’hecatombe. I fan mal també els comentaris que vinculen l’oposició a les matances amb la defensa de l’integrisme islàmic, del terrorisme que alimenta i de la societat que vol construir. Doncs, no. No sols la convicció que els palestins tenen a viure dignament, a no patir l’agressió de l’exèrcit hebreu no significa la defensa dels postul·lats de Hamás, sinó que, de fet, les raons per les quals condemnem Hamás (i també el règim saudita i els talibans i el monarca del Marroc...) són les mateixes que ens fan rebutjar la política agressiva d’Israel. Les mateixes. El dret a la vida i a les distintes manifestacions de la llibertat, a la igualtat entre homes i dones, a la dignitat de la gent, etc. Sobre la ferma defensa d’aquests drets s’enlaria la condemna a tot tipus de polítiques que els conculquen, les duga a terme qui les duga a terme: un grup terrorista, una església, un consell d’imams o un Estat. No sé si queda prou clar.
Publica un comentari a l'entrada