Acabe de descobrir un bloc que fa pudor. Molta pudor. I que, tanmateix, em sembla necessari. Molt necessari. Algú s'ha pres la molèstia de posar-se una careta davant del nas i recollir en un bloc totes les notícies que posen de manifest la impudícia dels polítics -de bona part d'ells- que governen els valencians. Els lligams que uneixen polítics corruptes, empresaris sense escrúpols, mafiosos de l'est i de l'oest, etc. Tots aquells que estan fent que el País Valencià comence a ser el paradigma europeu de la corrupció política. Potser penseu que no descobreix res de nou, el bloc. Que és una simple recopilació de casos poc o molt sabuts. Potser. Però, en tot cas, em sembla importantíssim no deixar de banda el tema. Parlar-ne. Divulgar-lo. Evitar que caiga en l'oblit: que passe de ser una anomalia a ser un costum. Perquè, si la corrupció política és nefasta per a la democràcia, la tolerància amb què la contemplen els ciutadans -bona part dels ciutadans- o la consideració que és inevitable i que, per tant, no és possible fer-ne res, que tant dóna, és directament letal.Ara, ja us avise que, tot i ser conscient de la magnitud del problema, a mi, veure tanta merda junta m'ha fet vindre ois.
2 comentaris:
A diari em pregunte això mateix, si parlar-ne o no parlar-ne, a risc de convertir el meu blog en un clavegueram. Per a mantenir-ne la salubritat vaig fer el cavalló del "Fam de fum". Gràcies pel blog recomanat, no el coneixia. Salut!
És cert que parlar-ne i parlar-ne genera cansament. Però l'alternativa -l'oblit- genera tolerància i resignació. Així que cansem-nos-en, si cal.
Publica un comentari a l'entrada