Arriba la primera obra de la premi Nobel alemanya Herta Müller

Fa uns mesos, el món editorial es va sorprendre quan es va anunciar que una firma modesta com Bromera s'havia fet amb els drets de l'obra de Herta Müller, l'escriptora romanesa en alemany que va rebre el premi Nobel de literatura fa pocs mesos. El cas, però, no hauria de sorprendre en excés a qui conega el catàleg de l'editorial d'Alzira, que compta no sols amb obres de premiats com Dario Fo o Naguib Mahfuz, que ja fa temps que el van guanyar, sinó també amb altres més recents com Orhan Pamuk. Siga com siga, ara ens arriba “L'home és un gran faisà en el món”, la primera de les 4 obres que, amb una freqüència insòlita, té previst publicar Bromera abans de desembre de 2010.
Müller va nàixer a Nitchdorf (1953), una població de parla alemanya però inclosa dins Romania. Filla d'uns camperols suabis, va rebre una educació alemanya, tot i que va estudiar literatura romanesa a la Universitat de Timisoara. Des de 1987, viu a Berlín. De fet, va exiliar-se després de defensar els drets de la minoria alemanya. La seua obra literària està escrita en alemany, així que se la pot considerar a tots els efectes com una escriptora alemanya. I, a més, de les més guardonades, ja que té en poder seu bona part de les grans distincions que s'hi atorguen. A l'Estat espanyol, però, no era massa coneguda fins que es va fer públic el veredicte de l'Acadèmia sueca.
“L'home és un gran faisà en el món” està situada, precisament, en un poble de la zona de parla alemanya de Romania i, tot i tractar-se d'un fresc bastant plural, l'ambició d'emigrar és un dels lligams més forts a l'hora de bastir l'entramat de l'obra. El personatge principal de la novel·la, que ha traduït Ramon Monton, és Windisch, un camperol que viu amb la seua família en condicions bastant precàries. Està casat amb Katharina, però les coses no van bé del tot, entre ells. De fet, ja van casar-se arran la pèrdua, durant la Segona Guerra Mundial, de les persones que estimaven. Tenen una filla, Amalie, que treballa en una llar d'infants. I, com han fet abans algunes famílies, aspiren a fugir de Romania i buscar-se la vida en Alemanya. Però no és fàcil. Calen papers. Certificats. Intercessions. Per això,Windisch no deixa de portar sacs de farina a l'alcalde, al policia i a qui faça falta. Però el temps passa i els tràmits no avancen. Pel poble es comenta que el policia només expedirà els papers pertinents després que se li haja ofrenat alguna dona. I Katherina, que segons Windisch va haver de prostituir-se a Rússia durant la guerra, és massa vella. Igualment, n'hi ha qui diu que el rector de la parròquia només busca els certificats de naixement després d'haver tastat el cos de les interessades. Mentrestant, arriben notícies de les famílies que han emigrat a l'estranger. I la desesperació va fent camí.
L'ambient que retrata Müller és sòrdid, plujós, fosc. Una atmosfera opressiva, densa, a través de la qual es mouen com poden els personatges, ofegats per la impotència, per la falta de perspectives, per la misèria i l'arbitrarietat. Hi contribueix notablement a augmentar aquesta sensació la prosa impressionista de l'autora, que acumula frases breus i tallants com punyalades, imatges esmolades que van sumant desolació a un paisatge que no tardem gens a endevinar tenebrós. “L'home és un gran faisà en el món” és una novel·la tan breu com rica en matisos, en frases brillants, en imatges corprenedores. Enguany almenys, els hem d'estar agraïts, als acadèmics suecs.

Article publicat al suplement Cuadernos del diari Mediterráneo (17/01/10)