L’IEC publica els estudis d’una trobada filològica

A finals de 2007, i en homenatge a les Normes de Castelló, que feien 75 anys, Castelló va acollir unes jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. La trobada pretenia, d’una banda, commemorar una efemèride que representa l’acceptació per part dels valencians de la normativa de Pompeu Fabra i, per tant, un impuls decisiu a l’assimilació de la unitat de la llengua catalana. I, al temps, reconèixer també el fet que la delegació de Castelló, que dirigeix Vicent Pitarch, és la primera que l’IEC va obrir més enllà del Principat de Catalunya. Van ser dos dies de sessions, en les quals van participar, a més de l’esmentat Pitarch, Lluís Meseguer, Àlvar Monferrer, Elena Sánchez Almela, Francesc Pérez Moragon, Brauli Montoya, Joan Costa Carreras, Isidor Marí, Toni Mollà, Vicent Salvador o Joan Francesc Mira. Un elenc de luxe per a reflexionar sobre qüestions de caire històric (les connexions de la intel·lectualitat republicana de Castelló amb Barcelona o la participació de l’IEC en la gestació de les Normes de 1932, per exemple) i d’altres ben actuals o fins i tot de caràcter prospectiu (com ara la codificació com a vehicle d’estandardització, la llengua i la comunicació en l’era digital o la situació de la literatura i l’ensenyament del català, entre altres). L’IEC ha publicat el volum que reuneix les diferents ponències sota el títol “Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Castelló de la Plana en homenatge a les Normes de Castelló”. El llibre va adreçat tant als especialistes en matèria filològica com a tots aquells lectors que s’interessen per aprofundir en el coneixement del panorama lingüístic al País Valencià.

La pell de l’eruga

Antoni Gómez (Sagunt, 1960) ha practicat diferents disciplines de l’ofici d’escriptor: ha fet de crític literari i n’ha escrit el llibre “Santiago Bru i Vidal. Converses amb un intel·lectual dels anys cinquanta”; ha fet de periodista i n’ha publicat un recull de retrats, “Testimonis que han fet un país”; i ha obtingut reconeixement com a poeta amb els llibres “Laura”, “La rebel·lió de l’heroi”, “Sarajevo”, “Èpica per a infants” i “El cant de l’heretge”, que li han valgut premis com el Senyoriu d’Ausiàs March o el Ciutat d’Elx. Com a narrador, ha publicat el conte infantil “Què fas, Calitolato?”. Però, segons explica en les primeres pàgines del dietari “El camí de les merles”, que ha publicat Perifèric, la narrativa per a adults, tot i que el temptava en tant que nou repte estètic, li feia també molt de respecte. Per a enllestir aquesta temptativa, Gómez ha fet servir un llenguatge molt ric, que no defuig les construccions agosarades ni el vocabulari inusual ni l’apel·lació a referents conceptuals que no estan a l’abast de tothom. Una decisió que no faltarà qui atribuïsca a la seua condició de poeta o, més concretament, al fet que no ha aconseguit, o no ho ha fet del tot, de “deixar la pell d’eruga sobre l’escriptori”, com ell mateix escriu. El ventall temàtic inclou tant els dubtes metodològics que l’assalten com situacions de la vida quotidiana o comentaris d’algunes de les obres literàries sobre les quals ha forjat una biografia lectora compacta i solvent. Aquest dietari, doncs, no constata la quotidianitat plana dels carrers per on circula l’autor, sinó que s’enlaira a plantejar debats sobre qüestions de major volada, fins i tot quan ressenya la darrera trobada de la tertúlia que freqüenta.

Article publicat al suplement Cuadernos del diari Mediterráneo (17/5/09)