El primer èxit de Philip Roth

Edicions 62 ha decidit recuperar “El trastorn de Portnoy”, la novel·la que Philip Roth (Newark, New Jersey, 1933) va publicar en 1969 i que va suposar el primer èxit d’un dels novel·listes nord-americans de referència. Autor d’una llarga llista de novel·les, entre les quals destaquen “La marca de l’home”, “El complot contra els Estats Units”, “Elegia” o “Indignació”, la seua obra parteix, sovint per posar-lo en qüestió, del sistema de referències de la comunitat jueva americana i gira al voltant d’algunes constants: l’ús d’elements autobiogràfics com a material literari, la recerca de la pròpia identitat, la sexualitat com a motor fonamental de l’existència i una forma de narrar impregnada d’un sentit de l’humor pròxim al sarcasme. Elements que no costa descobrir, tampoc, en l’obra d’altres autors jueus com el cineasta Woody Allen, per exemple.
Alexander Portnoy, el protagonista de la novel·la, és, com Roth, fill d’una família jueva de classe mitjana. I, com el de Roth, també el pare de Portnoy es dedica a vendre assegurances alhora que és conscient que la condició de jueu li impedirà aspirar a càrrecs superiors, que l’empresa reserva per als WASP (els nord-americans blancs, anglosaxons i protestants). I com Roth, també Portnoy viurà en carn pròpia la contradicció de considerar-se ciutadà de ple dret i constatar al mateix temps la distància que els separa dels nord-americans de classe alta.
Roth ens situa Alexander Portnoy al divan d’un psiquiatre, el doctor Splivogel. I fa servir el monòleg per revelar-nos –des del mateix punt de vista del protagonista i amb el seu llenguatge- els detalls més singulars d’una curiosa biografia marcada per l’obsessió sexual com a via de rebel·lió davant els condicionaments familiars i socials. El caràcter de confessió del monòleg, en realitat, no fa sinó equiparar les figures del metge i de cadascun dels lectors, de manera que, en realitat, Portnoy (o Roth) se’ns adreça directament. A poc a poc, anirem descobrint les contradiccions internes d’un personatge que concep les relacions sexuals com un sistema de dominació, deixant sempre al marge qualsevol vincle afectiu, al temps que es compromet, en l’àmbit laboral, en tasques de caràcter social. Esdevingut psiquiatre, al lector no li costa d’interpretar les masturbacions compulsives del Portnoy adolescent (en les que tant feia servir fetges de vedella com peces íntimes femenines) com un intent de transgredir, per via sexual, les normes estrictes que imposa la tradició familiar. Ni de vore, més tard, en la necessitat de mantindre relacions sexuals amb dones gentils l’intent d’equiparar-se als WASP: de conquistar Amèrica. Finalment, la impotència de mantindre relacions sexuals amb una dona jueva, al mateix Israel, no fa sinó constatar el trencament amb el sistema de valors que li havien imposat els seus orígens familiars.
El tractament explícit i sarcàstic de diverses formes de satisfacció sexual (la masturbació, les fel·lacions, les relacions a tres bandes), així com la visió paròdica dels valors tradicionals jueus van posar molta gent en contra de Philip Roth. Sobretot dins la mateixa comunitat jueva, que el va acusar de caure, a través de l’autoodi, en l’anti-semitisme. Amb el temps, però, aquesta visió de les coses ha anat cedint davant la consideració de Roth com un dels escriptors que millor ha retratat el sistema de valors de les classes mitjanes d’origen jueu als Estats Units.

Article publicat al suplement Cuadernos del diari Mediterráneo (24/05/09)