A València i a Vila-real amb Unai Siset

Dimecres la nit, a València, "Subsòl" va deixar de ser nostre i va començar a ser dels lectors. A la planta subterrània (com no?) de la Casa del Llibre, van reunir-se molts amics -dels autors i d'Unai Siset- per a conèixer de primera mà com ha estat aquest projecte que a mi, particularment, m'ha proporcionat tantes estones de satisfacció. Els companys Pasqual Alapont, Manuel Baixauli i Esperança Camps, precedits per l'editor Joan Carles Girbés, van explicar (amb sentiment i convicció) algunes claus del projecte: l'arbitrarietat en la formació del grup, l'enorme cohesió interna del llibre, la idea de joc que ha presidit la gestació, la complicitat que s'ha establert entre els set autors, etc. Això i el caliu de tants amics i la música de Brassens que van interpretar Eva Dénia i Carles Carrasco (de qui us deixe a sota un clip) van crear un clima d'una potència emocional com he vist poques voltes. I van fer que aquella vesprada de dimecres fóra especial. Molt especial. De tornada, al tren, mentre constatava que a València (gràcies al Molt Innoble Francisco Camps) no es pot escoltar La transmissió del Puyal, pensava que qualsevol passatger que em mirara devia pensar que estava tan boig com els personatges del "Subsòl". I és que em resultava difícil, molt difícil, dissimular un somriure exageradament satisfet.

Avui, Unai Siset serà a Vila-real. I per a mi serà una satisfacció immensa presentar a la gent del meu poble aquesta colla d'escriptors (i amics) amb qui he fet durant aquests mesos un viatge impagable. Espere que, com tantes vegades a Vila-real en què ens hem reunit per parlar de llibres, la nit tornarà a ser màgica.

Un tast de Subsòl al subsòl (i a la mar i a Castelló i a la Xarxa)

Avui, dia internacional contra la violència de gènere, Unai Siset serà a Castelló quasi al complet. És, de moment, la darrera cita de l'any d'aquesta campanya de promoció de Subsòl que tantes satisfaccions ens està donant als set membres del col·lectiu. La cita és a la llibreria Babel, a les 19 hores, i hi intervindrem Esperança Camps, Vicent Borràs i jo mateix, encara que hi haurà tres autors més entre nosaltres, de manera que podem establir un diàleg ben profitós, si us ve de gust acostar-vos-hi. Dic la darrera cita promocional de l'any perquè hi ha en marxa altres convocatòries -a Badalona, a Sueca, a Alcoi, a Alacant...- que estem acabant de concretar però que deixarem per a l'any que ve, que Unai Siset ha de passar les vacances de Nadal amb la família.

Però si, durant aquesta setmana, viatgeu amb el metro de Barcelona o amb els vaixells de Baleària us podeu trobar també amb Subsòl. Perquè el llibre d'Unai Siset ha estat un dels escollits per a la campanya Tasta'm, un projecte de les conselleries de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de les Illes Balears orientat a fomentar la lectura entre els ciutadans i a promoure la producció en la nostra llengua. Es tracta d'editar opuscles de primers capítols o d'extractes de novetats editorials que són distribuïts de forma massiva i amb periodicitat setmanal a través dels transports públics de Catalunya i Balears. De tota manera, no patiu. Si no heu de fer un viatge pel subsòl de Barcelona o per la mar Mediterrània no us quedareu sense tastar Subsòl. Ho podeu fer ací. Des de qualsevol lloc. En qualsevol instant. Bon profit.

Unai Siset a TV3

Avui, dilluns, som a Barcelona, amb la intenció de presentar a la premsa catalana el projecte de Subsòl. Però la gent del Principat ja va saber d'Unai Siset a través del magnífic reportatge d'Empar Marco, la corresponsal a València, que TV3 va emetre dijous passat. Us el deixe.

Dissabte, a Morella

Morella acollirà el dia 9 d’abril la I Trobada Literària d'El Pont, Cooperativa de lletres, la primera cita d'una associació que tot just comença a caminar i, entre els objectius de la qual hi ha fomentar les trobades dels escriptors i els estudiosos de la literatura de les comarques de Castelló (de moment, després -quan tinguem rodatge suficient- ja vindran les trobades amb altres grups d'escriptors) per a fomentar-ne la coneixença i fer divulgació del nostre treball i de la nostra literatura.

Després d'una trobada fundacional a l'Aula Museu Carles Salvador, ens vorem a Morella. Serà un dissabte ple d’activitats vinculades a les lletres i obertes a tota la població. A més dels actes corporatius (l'assemblea i el dinar de germanor), hi haurà un homenatge a Carles Salvador, una sessió de presentació de llibres i un espectacle poètico musical. Els actes, com dic, els promou l’associació cultural El Pont, Cooperativa de Lletres, amb la col·laboració de l’ajuntament de Morella, la delegació a Castelló de l’Institut d’Estudis Catalans, la Fundació Carles Salvador i Edicions 96.

El programa començarà a les 12.30h. amb la inauguració del plafó d’homenatge a Carles Salvador al Jardí dels Poetes de la capital dels Ports. Hi intervindran l’alcalde de Morella, Joaquim Puig; el president d’El Pont, Cooperativa de Lletres, l’escriptor Joan Andrés Sorribes; i el filòleg Vicent Pitarch, en representació de la Fundació Carles Salvador, que recordarà la fi gura del mestre, gramàtic i poeta que va residir a Benassal.

A les 17.30 h. a la sala de Justícia de l’Ajuntament de Morella i amb entrada lliure es presentaran diverses novetats literàries: L’amor, de Josep Lluís Abad; Històries naturals, de Joan-Bta. Campos; La violinista de París, de Joan Pla; El magma silenciós, de Manel Garcia Grau i Vicent Pallarés; Partida, de Vicent Sanz; La nit en blanc, de Josep J. Conill; Subsòl, d’Unai Siset; Set narracions curtes per a una setmana llarga, de Joan Andrés Sorribes i Antologia d’Escriptors Castellonencs, de Lluís Meseguer, el qual també presentarà el dvd de l’òpera Fortuny Venise, de la qual n’ha fet el libretto.
La jornada literària acabarà amb l’espectacle poèticomusical “For sale o 50 veus per la terra”, que tindrà lloc a la mateixa sala de Justícia de l’ajuntament, a les 19.30 h. i, igualment, amb entrada lliure. El recital està dirigit i presentat per les poetesses Christelle Enguix i Maria Josep Escrivà i comptarà amb les intervencions dels poetes Antoni Albalat, Josep Lluís Abad Bueno, Joan Baptista Campos, Josep J. Conill, Vicent Jaume Almela, Manel Pitarch i Josep Porcar. Els acompanyarà la música de l’acordionista Amadeu Vidal, i una projecció videogràfica de Natxo Francés, titulada “País en venda”, amb la veu en off de Salvador Bolufer. L’espectacle parteix de l’obra del mateix títol publicada per Edicions 96, que recull cinquanta poemes d’autors valencians amb un fil conductor comú: la implicació amb el nostre territori, des del cant i la celebració o des del lament, la ràbia o la rebel·lió davant de tots els abusos i depredacions que han patit les nostres comarques al llarg de les últimes dècades.

Així que, si pareu per la capital dels Ports, dissabte vinent, ja sabeu que teniu una cita amb la literatura.

Ahir, a Barcelona

Ahir, Esperança Camps, Manuel  Baixauli i jo mateix vam pujar a Barcelona en representació dels companys d'Unai Siset. Ens acompanyava Joan Carles Girbés, el cap de publicacions de Bromera. La cita amb la premsa era a l'Underground, un local ben apropiat per presentar una obra com Subsòl, tan vinculada amb el metro. Els bons oficis del departament de premsa de Bromera van fer que fóra una trobada ben concorreguda de mitjans. Després, amb la sensació d'haver fet ja la feina, vam passejar una mica per Barcelona, vam dinar a l'Espai Mallorca i vam anar de llibreries. Subsòl hi era a totes les taules de novetats.

Avui, al matí, ens hem abocat a la premsa i hem comprovat que Subsòl ha arrancat amb força també a Barcelona. Ací us deixe enllaços a l'Avui, a Vilaweb, a Catalunya Ràdio (us haureu d'esperar al minut 54), a l'Agència Catalana de Notícies i a l'ADN de Lleida.

De nou a la carretera

Avui, de nou a la carretera. Fins Algemesí, on -amb els companys Vicent Borràs i Àlan Greus- presentaré "Subsòl", aquesta obra col·lectiva que ens du meravellosament enredats des de fa uns mesos. La cita és a la Biblioteca Municipal (19:30) on ja vaig estar fa uns mesos, compartint amb la bona gent del club de lectura alguns records, moltes impressions literàries i uns mossets deliciosos. Espere poder saludar-los aquesta vesprada. Ahir, Unai Siset va estar a Alginet, el poble d'Àlan Greus i d'Urbà Lozano, on supose que la cita amb els lectors va ser ben emotiva. Me la vaig perdre i ben mal que em va saber. La d'Algemesí és la darrera cita d'aquestes dues o tres setmanes frenètiques, des que va eixir el llibre. Un temps en què hem fet moltíssimes entrevistes, tant a ràdios com a televisions, unes quantes presentacions, alguna roda de premsa i hem pogut detectar un interés que potser cap de nosaltres ens esperàvem. Han estat dies d'esforços i il·lusions compartides amb els companys d'aventura. Una empenteta més a l'obra per a què arranque amb força i puga arribar a tants lectors com siga possible. Després, no cregueu que la cosa s'atura. Ens quedarà Castelló, on la presentarem el 25 de novembre i potser algunes cites més que estan a punt de concretar-se. Però el ritme, supose, ja no serà tan alt. La feina grossa ja està feta i crec que podem estar ben satisfets. 

Dues cares del meu país

Ahir, Unai Siset va viatjar a la Ribera per sumar-se a la celebració dels premis Ciutat d'Alzira, on vam xarrar de moltes coses, vam riure molt, vam menjar bé i vam saludar molts coneguts. Entre ells, em va fer una il·lusió especial compartir una estona amb Iban Llop, el guanyador del premi de poesia a qui feia molts anys que no veia, però a qui no he deixat de llegir.
No sé la gent que seríem: potser 700, com deia algú, potser més. No importa. Unes poques desenes dalt o baix, l'important és que n'hi havia representants institucionals a la vora d'agents econòmics, polítics, animadors culturals, escriptors, etc. I es respirava una normalitat que hauria de ser més habitual del que sol ser costum. Una atmosfera on la convivència semblava possible sense les tergiversacions, la hipocresia i la demagògia que respirem cada dia al País Valencià. Una mostra del país que, pam dalt, pam baix, ens agradaria tindre. Un país on tots col·laboraren amb les iniciatives culturals que es produeixen en la nostra llengua. I aquest país també existeix. Ho vaig poder comprovar anit, a Alzira.
El problema és que, a la vora d'aquest, i sempre manifestant-se amb major estridència, també existeix el país de la corrupció (sobre la que reflexionava amb molt d'encert Xavier Aliaga a l'Avui-El Punt), de les mentides interessades, de les trampes i de les paraules buides. Un país amb unes Corts, on els governants (aplaudits amb entusiasme pels seus diputats), en lloc de debatre sobre els problemes de la gent, en lloc de donar explicacions, insulten. A qui els interpel·la, evidentment. Però també als ciutadans. I fins i tot a la intel·ligència.

En dos llocs alhora

Avui és un dia d'aquells en què t'agradaria posseir el do de la ubiqüitat. Ser-hi, a la mateixa hora, en dos llocs diferents. Després de dinar, enfilaré cap a Sueca amb pessigolles a la panxa. Avui, presentem Subsòl a la Biblioteca Suecana, al carrer de Sant Josep, a tocar de la casa on va viure Joan Fuster. El marc imposa, ja us ho podeu imaginar. Però confie que l'energia positiva que ens trobarem i el caliu dels companys farà que aquesta parada, una més d'un llarg periple que portem, siga d'aquelles que deixen petja. De fet, serem al poble de Manuel Baixauli i segur que ens trobarem com a casa.

A diferència d'altres llocs, on les presentacions han consistit en un diàleg entre tres dels components d'Unai Siset que, a poc a poc, intentàvem escampar al públic, de manera que sovint acabàvem establint una tertúlia d'allò més fructífera, a diferència, dic, del que hem fet fins ara, a Sueca farem tres intervencions -una Manuel Baixauli, una Esperança Camps i una servidor- i després obrirem la tertúlia que ja és costum a Ca Fuster (així s'anomenen, les Tertúlies de Ca Fuster). En la meua intervenció, faré una reflexió sobre l'ofici d'escriure en relació a Subsòl i certs prejudicis que la meua participació en el projecte ha subvertit. Espere que us agrade, si decidiu acompanyar-nos.

Deia que m'agradaria estar a dos llocs a un temps, avui, perquè a Vila-real, els Socarrats commemorem el 305 aniversari de l'incendi de Vila-real per les tropes borbòniques, quan la guerra de Successió (podeu llegir la notícia a Vilaweb). Ho fem cada any, però enguany és una mica especial perquè l'amic Vicent Cerdà presentarà també el seu llibre "Dies d'incertesa", una peça teatral precisament sobre aquests fets per a la qual em va demanar un pròleg.

Avui toquen plagis

"Plagis" (Bromera) va ser una de les primeres novel·les que vaig ressenyar al bloc (ho podeu llegir ací). Recorde que la vaig agafar una mica a contracor: era l'època en què em plovien les novetats sobre la taula i només de veure com anava creixent la pila ja m'agafava una mandra infinita. Però no em trobava massa bé i estava sol, a casa, amb el dia per davant i poques forces per fer res. Vaig obrir "Plagis" i ja no la vaig poder deixar. Recorde que vaig pensar qui seria aquell Urbà Lozano de qui no havia sentit parlar mai. Qui m'anava a dir que, pocs mesos després, encaixaríem la mà a poques passes de l'estació de trens de València, en la primera trobada del que després acabaria sent el col·lectiu Unai Siset. I encara més: que arran d'aquella insòlita aventura l'autor de "Plagis" (i la resta del col·lectiu) m'esdevindria amic. En tot açò pensava durant les primeres hores d'un dia en el qual m'espera la primera cita de la nova temporada del club de lectura dels Socarrats, a Vila-real. Una sessió en la que comentarem, precisament, "Plagis", del meu amic Urbà Lozano. I en la qual tindrem el mateix autor, que vindrà per compartir amb nosaltres l'experiència i per respondre aquelles preguntes que li fem. Si rondeu per la Vila i us ve de gust, sereu benvinguts.

Una imatge per a un any

Sembla que era ahir quan discutíem sobre les conseqüències de l'arribada d'un nou milenni i ja ens n'hem cruspit una dècada. Espere que amb profit, almenys. En fi, si les neurones aguanten l'any que ara agonitza el recordaré per una experiència ben sucosa i enriquidora: la d'haver compartit cabòries, debats i treball amb sis companys impagables: Urbà Lozano, Àlan Greus, Esperança Camps, Vicent Borràs, Manuel Baixauli i Pasqual Alapont, en rigorós ordre invers, que ja està bé. Amb ells, com sabeu, forme part del col·lectiu Unai Siset. I tots junts hem fet Subsòl, del qual també n'hem parlat molt, en aquest bloc. Si calia triar una imatge que sintetitzara tres cents seixanta-cinc dies, doncs, havia de ser aquesta. Us la deixe a sota, treballada per l'Emma Prats i Camps en forma de video.
Que 2011 siga un bon any per a tots, que, pel que es veu, no serà fàcil.