Dimecres la nit, a València, "Subsòl" va deixar de ser nostre i va començar a ser dels lectors. A la planta subterrània (com no?) de la Casa del Llibre, van reunir-se molts amics -dels autors i d'Unai Siset- per a conèixer de primera mà com ha estat aquest projecte que a mi, particularment, m'ha proporcionat tantes estones de satisfacció. Els companys Pasqual Alapont, Manuel Baixauli i Esperança Camps, precedits per l'editor Joan Carles Girbés, van explicar (amb sentiment i convicció) algunes claus del projecte: l'arbitrarietat en la formació del grup, l'enorme cohesió interna del llibre, la idea de joc que ha presidit la gestació, la complicitat que s'ha establert entre els set autors, etc. Això i el caliu de tants amics i la música de Brassens que van interpretar Eva Dénia i Carles Carrasco (de qui us deixe a sota un clip) van crear un clima d'una potència emocional com he vist poques voltes. I van fer que aquella vesprada de dimecres fóra especial. Molt especial. De tornada, al tren, mentre constatava que a València (gràcies al Molt Innoble Francisco Camps) no es pot escoltar La transmissió del Puyal, pensava que qualsevol passatger que em mirara devia pensar que estava tan boig com els personatges del "Subsòl". I és que em resultava difícil, molt difícil, dissimular un somriure exageradament satisfet.
Avui, Unai Siset serà a Vila-real. I per a mi serà una satisfacció immensa presentar a la gent del meu poble aquesta colla d'escriptors (i amics) amb qui he fet durant aquests mesos un viatge impagable. Espere que, com tantes vegades a Vila-real en què ens hem reunit per parlar de llibres, la nit tornarà a ser màgica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada