Ahir, vam enraonar de la Nova Cançó amb el Jesús Prats, com ja havia anotat en un apunt anterior. I no sols això, sinó que el Jesús ens va dur una part de la seua col·lecció de portades de discos i ens va passar el dvd que van fer arran l'exposició "Cançoníssima" que es va vore a València i Mallorca i que potser rodarà encara més. Vam recordar -i escoltar- velles cançons que no han perdut ni la capacitat d'emocionar-nos ni la vivacitat de les reflexions que encara susciten. Va haver lloc per a la memòria i l'enyor, per a descobrir anècdotes -com la vessant artística de dos historiadors de renom: Alfons Cucó i Manuel Ardit-, però també per plantejar qüestions punyents sobre la desídia i el menyspreu de les autoritats -les actuals del PP però també les precedents del PSPV-PSOE- envers la música en valencià -i no sols la música, és clar- i per a contemplar -amb una certa esperança- com les dificultats i les traves no han impedit que el moviment no s'ature. Un exemple clar en són el Pep Gimeno Botifarra o els Obrint Pas, per citar només dos exemples d'una llarga llista de músics de vàlua que segueixen picant pedra.
També va haver-hi lloc per a discusions. Amables i civilitzades, és clar. Una d'elles sobre si hi hauria al youtube una actuació de Camilo Sesto a TVE cantant -en valencià- el "Som" del Raimon. Jo deia que probablement no. M'equivocava. I ací en teniu la prova.
1 comentari:
abans tot estava als llibres, ara, tot està al you tube, al google o a la wiquipèdia.... no som res.
esperança
Publica un comentari a l'entrada