Escoles en peu de guerra

Si recorden, la justificació que donava la Conselleria d'Educació per a fonamentar la decisió d'impartir l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania (EpC) en anglés era que així afermaria el coneixement dels alumnes valencians d'una llengua bàsica per circular pel món. L'afirmació, ja ho vam intuir des de primera hora, no era més certa que les manifestacions de Francisco Camps quan defensava davant del jutge que era ell qui pagava els seus vestits fets a mida. Amb diners de la farmàcia de la dona, per cert, que veges tu també. Les veritables raons -ja ho vam comentar en aquesta mateixa columna- eren ben altres: la intenció de boicotejar una mesura aprovada pel govern de Rodríguez Zapatero o, així mateix, fer-li el caldo gros a la jerarquia eclesiàstica. No de bades a Camps li diuen el beat. Uns mesos després d'haver suspés el decret sobre l'EpC (que ara, per cert, pretén ressuscitar), el conseller del ram anunciava la intenció del govern valencià d'incorporar també el xinés mandarí al sistema educatiu valencià. Una decisió que provocaria hilaritat sinó fóra que, en qüestions com l'escola, no ens podem permetre ni la frivolitat ni la improvisació. Dues màximes, per cert, que semblen regir la majoria de les decisions dels responsables polítics valencians en aquest àmbit. I que no són alienes al fet que els xiquets valencians figuren entre els pitjor preparats de tot l'Estat espanyol. I baixant.
En les darreres setmanes, a més, hem tingut una altra prova que la intenció de fomentar el plurilingüisme dels valencians era, com tantes altres manifestacions, pura pirotècnia interessada. I pense, quan dic això, en la nova regulació de les Escoles Oficials d'Idiomes que impulsa la Conselleria d'Educació i que, des que es va conèixer, ha suscitat el rebuig majoritari de la comunitat educativa afectada. Un dels punts més greus d'aquest projecte és l'establiment d'unes ratios mínimes per sota de les quals no es podran impartir classes: 15 alumnes per aula en el nivell bàsic; 12, en l'intermedi i 8, en l'avançat. Uns límits que posen en perill un grup important de llengües minoritàries: el rus, l'àrab, el portugués, el grec o, entre altres, el xinés mandarí que la conselleria vol implantar al sistema obligatori, ja vorem com. La mesura, d'aprovar-se, posarà en perill l'oferta actual de molts dels centres, que s'haurà de restringir, i podria provocar, a més, la centralització de les classes de les llengües amb demanda més escassa, que potser desapareixeran dels centres satèl·lit que tenen en certs pobles les Escoles Oficials d'Idiomes i en avant només es podran impartir en les seus centrals. Però, a més, impedirà garantir la continuïtat futura dels estudis, un fet que, sense dubtes, contribuirà a desmotivar els alumnes potencials de certs idiomes. Vull dir que les possibilitats que tindrà un alumne d'una llengua minoritària de completar la seua formació dependiran no sols dels seus aprovats sinó també dels aprovats dels seus companys. Perquè, segons la nova regulació, si el nombre de suspesos deixa el grup per sota dels mínims, ja no hi haurà possibilitats de continuar l'any vinent. No sé a vostés, però a mi em sembla un despropòsit.
L'argument del conseller, Alejandro Font de Mora, és que el seu departament no està disposat a finançar classes particulars. Però, com ocorria en el cas d'EpC, no resulta difícil endevinar altres raons: la primera, el dèficit inconfessable del Consell, que busca retallar despeses a costa del que siga; la segona, la intenció de desmantellar un nou servei públic en benefici del sector privat: en aquest cas, les acadèmies particulars, que seran els únics beneficiaris de la mesura que impulsa la conselleria. Per això, en lloc d'enfortir l'oferta actual i obrir nous centres en ciutats que ara només disposen d'aularis dependents de les seus centrals; en lloc d'impulsar l'estudi de llengües entre els valencians a través de campanyes de promoció d'una xarxa de centres que ha demostrat sobradament la seua eficàcia; en lloc de potenciar, en definitiva, l'oferta pública, les intencions del conseller aspiren a arrasar-la. No m'estranya, doncs, que les Escoles Oficials d'Idiomes estiguen en peu de guerra.

Article publicat a la secció Dissidències del diari Mediterráneo (20/7/09)