dimecres, 23 de març de 2011

Alta muntanya

Fa molt de temps que vaig descobrir Erri de Luca. Crec que va ser a través de Montedidio, que ves a saber com em va arribar a les mans. Després, he llegit alguna cosa més. Poc, val a dir. Perquè De Luca no és un d'aquells autors que arrossegue masses i, és clar, no n'abunden les traduccions: un parell a Tres i Quatre, un parell a La Magrana, una a Empúries... Ara s'hi afegeix Bromera amb un relat molt curt, El pes de la papallona. És, com dic, una narració molt breu: una novel·la curta, un conte llarg? Tan curta que el volum es completa amb un relat d'un aire semblant. Tots dos resulten curiosos ni que siga perquè fugen d'alguns dels llocs més habituals de la narrativa de De Luca: els carrers de Nàpols, la brutícia i la roba estesa als balcons, les indagacions sobre l'interior de l'ànima humana. En aquesta ocasió, com dic, De Luca s'allunya dels fums de la ciutat i ens acosta a una de les seues passions: la muntanya. Perquè, efectivament, De Luca és un apassionat de l'alpinisme.
El pes de la papallona, doncs, sorprendrà els habituals de la prosa de De Luca. I no tant perquè hi empre un llenguatge poètic, que no és tampoc estrany en altres llibres de l'autor italià, sinó perquè hi trobaran paisatges d'aquells inabastables, feréstecs, verges, i sobretot pel tema que l'obra planteja: la lluita èpica entre el rei dels isards, un mascle que ha dominat el seu grup durant anys i anys, sense rival possible, i el caçador que l'ha estat empaitant en va durant tot aquest temps i que vol afegir el trofeu més desitjat al seu palmarés. Una lluita crepuscular perquè es planteja quan l'animal ja intueix que prompte li arribarà el relleu i quan el caçador sap que li queden poques oportunitats de cobrar la peça que més anhela perquè, ell també, s'ha fet vell. Un duel -i, doncs, una narració- que es plantegen en uns termes més simbòlics que reals, més morals que realistes. Una lectura que et du al cap textos com Moby Dick o La crida del bosc  i que espere que siga només un preludi d'una traducció més sistemàtica d'un autor a qui no em cansaré de recomanar.
Publica un comentari a l'entrada