Diguem-li e-llibre

No és cert, com diuen alguns titulars, que el llibre electrònic s’estiga començant a imposar. De moment, se’n parla més que no s’usa. I, de fet, n’hi ha ben pocs títols disponibles i el preu dels aparells reproductors encara vola massa alt per a resultar atractiu. Ara bé, sembla prou clar que ja es donen les condicions tècniques imprescindibles per a què l’e-llibre comence a expandir-se. Els dissenyadors ja han aconseguit eliminar alguns dels inconvenients que limitaven les possibilitats de l’artefacte: la tinta electrònica ha substituït la brillantor de les pantalles (i el cansament que provoca) i el pes ha disminuït notablement. I el futur encara ens durà més millores. Tot amb l’objectiu que llegir en una pantalla s’assemble cada volta més a llegir un llibre convencional. Aquesta és l’única possibilitat d’èxit que té el llibre electrònic. I les empreses que el promouen ho saben.
En un món on cada dia la gent es desplaça més, les prestacions que ofereix el llibre electrònic són enormement atractives. La principal, la ingent capacitat d’emmagatzematge, que permet dur a dins d’un artefacte de la grandària i el pes d’un llibre, tots els textos que ara ens omplen –si més no als bibliòfils- les prestatgeries de casa. A més d’un avantatge crucial per als impacients: la facilitat de disposar, a través de les descàrregues, del títol desitjat en pocs minuts. Sense necessitat de fer cues. Sense ni tan sols eixir de casa. I hem de suposar que també a un preu més econòmic, si atenem a la reducció de costos que provoca un text en format digital. Encara més: l’e-llibre oferirà també la possibilitat de consultar continguts disponibles a la Xarxa o de llegir la premsa. Així que, d’ací a poc, potser ja no s’haurà d’embrutar més de tinta de diari els capcirons dels dits, si vol llegir aquest article. I ni tan sols s’haurà de vestir per desplaçar-se fins al quiosc.
El llibre electrònic també té inconvenients, però. Sobretot per als que hem aprés a estimar els llibres en un format tan perfecte que resulta difícil de batre. Tinc amics que el primer que fan quan els regales un llibre és olorar-lo. Percebre l’aroma de paper acabat d’imprimir que n’emana. I també en tinc d’altres que passarien hores i hores davant d’una prestatgeria desconeguda, simplement gaudint de descobrir quins continguts amaga o de la possibilitat d’acaronar els lloms, qui sap si vells, dels volums que aixopluga. D’altres, pateixen per la desaparició de les llibreries, perquè són d’aquells a qui agrada passar-hi de tant en tant algunes hores, fullejant les novetats o provant de descobrir el llibre de la seua vida. Aquests últims, però, cada dia es resisteixen menys perquè comproven que cada volta les llibreries són llocs més previsibles, on a penes es poden trobar més títols que els que promociona la gran indústria. Però aquesta és una altra història.
El món del llibre, però, no es mou únicament per la via de la pantalla electrònica. Ja fa anys que es treballa sobre una màquina d’impressió instantània, que permetria imprimir, en el temps de prendre un café, qualsevol títol que es demanara. Més o menys com ara fan certs portals d’internet, però davant del client i de manera immediata. I el futur, imagine, va per ací: per una convivència de models, per una multiplicació d’alternatives que caldrà aprendre a gestionar. Així com la televisió no va acabar amb el cinema, sinó que el va potenciar, estic segur que l’e-llibre tampoc no acabarà amb el seu col·lega convencional. Siga com siga, en els pròxims anys assistirem a una revolució que, com tantes altres que hem viscut recentment, resulta difícil de preveure per on anirà. Canvis que afectaran a les editorials i a les actuals xarxes de distribució i a les llibreries. Que obligaran a reformular els drets d’autor i segurament a establir fórmules que els protegisquen. En tot cas, estic ben segur que no afectaran a la literatura. Que cap d’aquests canvis no posarà en risc la possibilitat d’un bon text per fer-nos riure o provocar-nos una llàgrima. Que, siga quin siga el suport en què llegim, romandrà intacta la capacitat de commoure’ns davant d’un bon text. Estic segur que si algú no ha de patir pel futur, som els lectors.

Article publicat en la secció Dissidències del diari Mediterráneo (16/8/09)