Ja fa dies que torne a ser a la feina. I que tinc contacte amb el món exterior, doncs. És un dir, però, perquè ningú no m'escriu. Tant se val que òbriga el correu electrònic com que no, la safata d'entrada sempre és buida. Ni tan sols entra correu brossa. Tothom està de vacances, supose: tothom ha desconnectat. Si tinc dubtes, només he d'eixir al carrer i comprovar quant costa trobar un lloc en condicions per esmorzar. N'hi ha, no diré que no, però hom és animal de costums i els habituals han pres tots vacances. O siga, que he de temptar la sort. En fi.N'hi ha una excepció, però, a la sequera e-postal: l'únic correu electrònic que m'entra, aquest sí, puntualment, és el de la Xarxa de Mots, que m'avisa d'una nova entrada a la versió en bloc del Quadern Gris, de Josep Pla. O siga que, com us deia, només m'escriu Josep Pla. Que tampoc no està gens malament.
2 comentaris:
Gens malament, no està gens malament això de rebre correspondència virtual de gent tan il·lustre i amb fragments tan sucosos com els de Pla.
Salut!
Estic igual que tu, Vicent. I content que el senyor Pla se'n recorde de mi. Bé estaria que de tant en tant també escriguera el senyor Fuster, per exemple.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada