dimarts, 12 de juliol de 2011

Un poble de Postguerra

Un dia, Amàlia rep carta de França. Som en plena Postguerra i el remitent és el pare, que s'ha exiliat. Li demana que vinga, però la decisió no serà fàcil. D'una banda, hi ha la família, a la qual els vencedors encara miren amb lupa; de l'altra, hi ha una relació incipient amb Vicent, el fill del capitost del poble, que si fructifica suposarà la fi dels problemes que han patit fins ara. I encara més: hi ha les dificultats i el risc d'un trajecte llarg i prohibit fins la frontera. La decisió, doncs, no és fàcil i Amàlia l'anirà madurant al llarg de Partida (Aeditors), la novel·la on Vicent Sanz retrata amb pols ferm l'ambient angoixant i la por que s'emparaven de molts pobles al poc d'acabar la Guerra Civil. L'autor ubica la història a Traiguera, el seu poble, i descriu la vida als carrers d'una població d'interior, abocada a l'agricultura, on els masos jugaven un paper cabdal i per on campaven encara els maquis. I on tot era objecte de seguiment i de murmuri. Sanz fa servir un llenguatge pla, amé i molt ric, que ajuda a situar l'acció en l'entorn que ens descriu. I, a més, opta per utilitzar, en els diàlegs, formes més acostades al llenguatge oral. Amb aquest utillatge ens descriu el joc de tensions que s'estableix en les diferents instàncies en què s'articula la vida als pobles: la família, el veïnat, el municipi. Un joc de tensions amoroses, polítiques, d'interessos i també d'orgull que veiem congriar-se lentament, com una tempesta de llarga generació. Fins que rebenten i, és clar, ho arrosseguen tot.
Publica un comentari a l'entrada