Llig la notícia de la mort de The Big Man, que era com coneixia tothom Clarence Clemons, el saxofonista de la E. Street Band, la banda de Bruce Springsteen, i em ve al cap aquell solo de Sherry Darling, que se'm va quedar al cap per sempre la primera vegada que vaig escoltar The River. Aquell homenàs era no sols un dels millors amics del Boss, sinó sobretot l'ànima de la banda, el músic amb millor connexió amb el públic. Sense ell, la E. Street Band ja no sonarà mai igual. A manera d'homenatge, us deixe la versió de Badlans que la E. Street Band va fer al mític concert de New York City i una entrevista que li van fer a Rolling Stone. Descanse en pau, The Big Man.
2 comentaris:
És un d'aquells moments màgics. No he pogut ni obrir la boca. Creiu-me si us dic que sóc un amant de la música barroca. Però això es màgia pura. Gràcies. Eduard
Quina barbaritat meravellosa, les emocions, sensacions, energies, adrenalines, esborronamentes de pell i d'esperit que són capaços de provocar aquesta gent! Springsteen és un geni, i al voltant dels genis sempre es congreguen d'altres genis. Gràcies per l'accés a aquest youtube.
Una abraçada, Vicent.
Publica un comentari a l'entrada