Atrapat per un llibre

És un llibre d'aquells que agafes perquè els tens a mà, en aquell moment, perquè es creuen davant teu inesperadament, però sense haver fet un propòsit anterior de llegir-lo. L'agafes, doncs, amb una certa prevenció, qui sap si per omplir només una estona, com si fóra un intrús que s'ha colat en un lloc on no havia de ser-hi. I obres les fulles i comences a llegir. Sense massa convicció, potser. Conscient que aquell serà un amor efímer. I la cosa no comença bé, perquè allà diu que, malgrat el que puga semblar a primera vista, tot i que el seu autor siga més conegut per altres mèrits que no pas el literari, aquell que tens a les mans no sols és un llibre testimonial, amb informació precisa (i de primera mà) sobre un personatge que fascina molta gent (i que a mi m'ha atret des de fa molts anys, és cert), sinó que aquells textos tenen també una elevada qualitat literària. I no va bé perquè comences a covar sospites, més que res perquè et ve al cap la màxima romana sobre les excuses que ningú no demana. Bufes, doncs, i ratifiques la convicció que et durarà poc a les mans. I arribes a les primeres fulles, més enllà del pròleg del traductor i editor. Al text, pròpiament dit. I et trobes un ésser desemparat, confús, a estones violent. Una persona a qui ningú no comprén, orgullós i acostumat a tota mena de privacions, idealista a estones, que cerca tothora un equilibri difícil, impossible, que s'estima els seus i alhora no pot evitar de fer-los mal, de tant en tant; una persona obsedida per la religió, de primer, i després per la pintura. I vas sabent de les seues dèries i dels seus amors, dels projectes que van fracassant l'un darrere de l'altre, de la llum del Midi i de les penúries dels miners del Borinage, dels dubtes sobre el valor de la pròpia pintura, de la fam, de la misèria, dels sanatoris i de les crisis periòdiques, del seu mecenes de tota la vida, a qui van adreçades aquelles missives que vas empassant-te una darrere de l'altra. Perquè, tot i les prevencions, no pots deixar de llegir i llegir i llegir. Parle de les "Cartes a Theo", de Vincent van Gogh, que ha publicat fa no massa temps Tres i Quatre, en traducció i edició de Xavier Doménech, que n'ha triat els fragments més significatius i n'ha composat un volum de 322 pàgines absolutament recomanable. L'he tingut aquests dies entre mans i, ara que fa dies que l'he acabat, no puc desprendre-me'n.