Combray és la porta d'entrada a l'univers literari de Marcel Proust. El primer dels volums que componen El cantó d'en Swann, el que es considera com a primer llibre del set que componen A la recerca del temps perdut. El text on hi ha alguns dels passatges més coneguts de l'autor francés. Entre els quals el de la famosa magdalena, és clar. Una invitació massa temptadora per passar-hi de llarg. Amb tot, feia mesos que es trobava a casa. Esperant el moment propici. Perquè intuïa que aquell llibre requeria una certa calma mental per assaborir-lo bé. I, malauradament, això no és possible sempre. L'altre dia vaig pensar que li havia arribat l'hora.
L'obra l'ha editada Viena en una col·lecció realment majúscula (El cercle de Viena) on han publicat, entre altres, Joseph Roth o Yasunari Kawabata, per citar dos dels darrers que he llegit. Textos suprems, tots ells. Com Combray, que narra els estius d'un jove Proust a un indret de la rodalia de Chartres. Un llibre fet de silencis i de sorolls tènues. De llargues passejades i de xicotets detalls. Un llibre fet a còpia de matisos, de digressions, de frases llargues que et condueixen suaument riu avall. Una prosa neta i brillant que va creixent i creixent fins que se t'instal·la a dins, com una melodia sensual, i ja no t'abandona. Tant se val què t'expliquen. L'important és que no deixe de sonar. Una prosa que, en català, és mèrit de Josep Maria Pinto.
La idea de l'editorial és anar traduint i publicant a poc a poc tota la Recherche... Si el públic respon, matisen. De moment, sembla que sí. Que respon. Ho dic perquè acabe d'assabentar-me de la publicació del volum que segueix Combray, Un amor d'en Swann, que reuneix la segona i tercera parts de El cantó d'en Swann. Amb això, doncs, ja tenim a la mà el primer volum complet de l'obra magna de Proust.
Amb tot, la Recherche... ja compta amb la traducció en català de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurpèlia Capmany, feta als anys 90 i publicada per Columna. Una versió a la qual alguns dels promotors de la present edició veien massa poc principatina. Un argument certament desafortunat (i innecessari), pel que implica de rebuig a les altres variants de la llengua. I un indici certament preocupant.
4 comentaris:
Jo m'estic llegint Un amor de Swann, edició de 1999 de Proa. M'està agradant, tot i que no sóc gaire fan d'aquest tipus de prosa amb frases quilomètriques.
El cercle de Viena ha publicat grans obres. Jo vaig gaudir molt amb Winesburg, Ohio.
Per cert, recentment he obert un blog sobre literatura, i m'agradaria que li fessis una ullada.
Et felicito pel blog. Tinc Subsol a la taula, pendent de lectura.
Li faré una ullada, senyorasul. Gràcies per les felicitacions. I espere que el viatge pel Subsòl et resulte ben gratificant.
Gràcies, Vicent, per la ressenya. Estic d'acord amb tu, i l'argument "principatí" no és gaire afortunat. Em fa l'efecte que en certs articles i ressenyes es va amplificar el volum sonor d'un comentari objectiu i innegable: aquella versió responia a un parlar, aquesta a un altre. No crec que ni jo com a traductor ni l'editorial n'enfatitzéssim una eventual superioritat.
Espero que "Un amor d'en Swann" t'agradi tant com "Combray".
Salutacions ben cordials,
Josep Maria
Completament d'acord. La pena és que aquest soroll puga interferir en algun moment la recepció pública de la teua feina i la lectura tan profitosa de la teua versió de Proust.
Publica un comentari a l'entrada