Escriure a 14 mans

Tot va començar amb una invitació anònima més que sospitosa. Però que contenia dues paraules clau: joc literari. Qui es resisteix aleshores a prendre-hi part? Finalment, la cosa va quallar en un grup d'escriptors als quals no ens unien massa coses (o sí?) més enllà d'una edat aproximada i uns interessos vagament comuns. La coneixença mútua, doncs, va créixer al pas que anava madurant el projecte. Vam anar responent, entre tots, preguntes que habitualment et fas tot sol: sobre què escric? com ho escric? El resultat és Subsòl, un llibre de relats, sí, però crec sincerament que molt més que això. I no sols perquè tots els contes parteixen d'una fotografia del metro de París o perquè vam treballar els punts de contacte entre les distintes narracions o perquè vam estructurar el llibre de manera que tinguera un cert sentit conjunt. Més enllà de tot això, que és cert, crec que es va crear una atmosfera de complicitat que va ser capaç d'obrar el miracle de fer possible, amb 14 mans, un llibre amb una coherència interna molt gran. No cal dir, doncs, com n'estic, de satisfet, d'haver-ne pres part. D'haver conegut uns escriptors amb alguns dels quals mai no m'havia trobat, i que ja em són amics. D'haver gaudit de les bones estones que hem passat junts. D'haver creat, des del no res, un text literari fet entre tots. D'haver aprés tantes coses.

Ara, però, nosaltres ja hem acabat la feina. Dimecres que ve, presentarem en societat el llibre. I divendres continuarem a Vila-real. I després vindran Barcelona, Alginet, Algemesí... La qual cosa vol dir que la criatura se'ns escapa de les mans i ja es vostra. Dels lectors. Com ha de ser, d'altra banda.