Vaig titular-lo Punt i final perquè, a més de constatar el final d'una relació, volia passar pàgina definitivament i plantejar-me nous reptes. Si hi torne, és únicament perquè vull agrair-vos tot el suport i totes les paraules d'aquests dies. A través de comentaris al bloc, de correus electrònics, d'apunts a les vostres bitàcoles, de paraula, seguidors d'aquest rastre, lectors del diari, companys escriptors, editors, responsables de comunicació de diferents editorials i amics en general m'heu fet sentir el vostre caliu i la vostra estima impagable. M'he sentit molt confortat, aquests dies. Molt i molt ben acompanyat. I fins i tot m'he arribat a emocionar, en algun cas. I és curiós com, mentre he anat escrivint cada setmana al diari, em preguntava constantment si realment hi hauria algú a l'altra banda, si allò que anava fent li podia interessar a algú. És curiós, dic, que precisament ara que s'ha acabat he sabut que sí. Qui hi havia algú. I que valia la pena. Així que moltes gràcies a tots. I punt i final, ara sí.
1 comentari:
s'agraeix molt tenir constància que algú ens llegeix, saber quina mena de sensacions em despertat
Publica un comentari a l'entrada