La nova televisió

Ja saben vostés que demà mateix, avançant-se a la data límit que marca la llei, el repetidor del Desert de les Palmes deixarà d'emetre el senyal analògic, de manera que la majoria dels municipis de Castelló ja només podran vore la televisió a través del decodificador de televisió digital terrestre. I qui no ho faça es quedarà a cegues en matèria televisiva. Sempre que no decidisca simplement canviar de televisor, ara que ve Nadal i fins i tot les administracions públiques ens encoratgen -a través de llumetes de colors i promocions diverses- a gastar uns diners que no tenim. I perdonen que siga desconfiat, però no crec que la tria de dates siga casual.
L'ampliació de canals ens hauria de dur una major pluralitat, però no serà així. La concessió de llicències, si més no al País Valencià, ha concentrat l'oferta en mans de grups de dreta extrema: pedrojotes, losantos, etc. que favors amb favors s'han de pagar. Sembla que a Camps i la seua colla no els sembla suficient l'alliçonament constant que emet Canal 9, una televisió que hauria de ser “nostra”, vull dir de tots els valencians, però que ja fa molt de temps que és únicament “seua”, de Camps i la seua claca, la d'ací i la de Madrid, ja saben.
Siga com siga, el sistema digital ofereix alguns avantatges indubtables, més enllà de la proliferació de canals i, doncs, la dilatació quasi infinita de les possibilitats de fer zàpping durant una bona estona sense repetir cadena. D'entrada, multiplica per 4 els canals d'àudio assignats a cada canal de vídeo. En termes cinematogràfics, això significa que ja no hi haurà excusa per a satisfer els paladars dels cinèfils més exigents i totes les pel·lícules i sèries de televisió estrangeres podran ser emeses -també- en versió original. I amb l'opció d'activar o no els subtítols, segons la perícia del televident en la llengua original. Però, a més, facilita el respecte a les diferents llengües oficials de l'Estat. Efectivament, ja no existeix cap raó per a què l'altra televisió que paguem tots, l'espanyola, programe les pel·lícules únicament en castellà. O per a què faça les locucions dels partits de futbol i altres esdeveniments esportius, com a mínim, sense tenir en compte que, a l'Estat espanyol, de llengües n'hi ha més d'una. N'hi ha alguns canals -com ara Gol Televisión- que permeten seguir determinades retransmissions en més d'una llengua. És un exemple que hauria de proliferar. I ara que s'està posant en marxa el nou model de televisió pública estatal potser fóra un moment idoni per a començar a respectar també els drets d'aquells que no tenim el castellà com a llengua materna. Ja els avance, però, que no ho faran. Ni les públiques, ni les privades. Més que res, perquè la qüestió de fons no és de possibilitats tecnològiques sinó d'actitud.
Ara bé, qui espere que aquest és el canvi definitiu va venut. La fi del sistema analògic és únicament el principi d'una era que encara no sabem de cert per on ens conduirà. I aquest és un altre dels reptes que haurien de plantejar-se els directius. A hores d'ara ja sabem que la televisió del futur no la vorem únicament a través de la pantalla del televisor, per més que siga de plasma i de no sé quantes polzades. Hi ha la Xarxa, també, on ja estan penjats bona part dels continguts que s'emeten en la graella tradicional i, a més, amb la possibilitat de vore'ls quan et vinga bé i no únicament en el moment de l'emissió programada. I hi ha també els mòbils, sobretot en el cas de les generacions més joves, un àmbit on encara no s'ha produït l'eclosió definitiva de la televisió. I fins i tot la televisió tradicional patirà canvis, a partir de la introducció de l'alta definició (que obligarà a comprar nous decodificadors a bona part de la gent que n'acaba d'estrenar un de corrent) i de la interactivitat i de nous canals de pagament i de vés a saber quines novetats. De fet, l'únic que està clar és que la televisió, a partir de no res, deixarà de ser l'àmbit estantís que coneixíem i entrarà en una espiral de novetats semblant a la que sacseja el món de la informàtica. O siga que ja poden anar preparant-se a renovar l'utillatge tecnològic televisiu al compàs de cada última novetat que aparega.

Article publicat a la secció Dissidències del diari Mediterráneo (13/12/09)