La personalitat de Henry David Thoreau (1817-1862) és tan fascinant com els seus escrits. Va nàixer a Concord (Massachusetts) i als 10 anys ja va redactar el seu primer text, “The Seasons”. No deixaria mai d'escriure i, a la seua mort, els assaigs, diaris, articles, poemes i la resta de textos arribaven a la vintena de volums. De tots ells, destaquen sobretot “Walden o la vida als boscos” (Ed. Símbol), on reivindica una vida senzilla, a la vora de la natura i en perfecta harmonia amb ella, lluny del brogit de les ciutats i les seues urgències, i “La desobediència civil” on defensa que, davant d'un govern injust, està plenament justificada la resistència individual.
Fa poc, l'editorial Tres i Quatre i l'Institut del Territori han editat els “Textos escollits”, una antologia d'escrits de Thoreau que ha seleccionat un dels màxims especialistes en l'autor nord-americà, Antonio Casado da Rocha. El volum és el fruit del primer cicle sobre “Pensadors ambientals” que l'Institut del Territori va organitzar, ara fa prop de 2 anys, a València. I reuneix, en a penes una vuitantena de pàgines, alguns dels fragments més significatius de 4 dels llibres de Thoreau: l'esmentat “Walden”, les “Passejades” (Ed. Olañeta) i dos llibres que no compten amb traducció al català, “Life without Principle” (un dels darrers textos que va escriure i on planteja la vida com un compromís ètic i en contacte amb la natura) i “Journal”, el dietari que va escriure al llarg de prop d'una trentena d'anys. Fins a la seua mort, podríem dir, ja que la darrera entrada -dictada a la seua germana a causa de la seua extrema feblesa- està datada mes i mig abans de morir.
Com cita el seu antòleg en la introducció als “Textos escollits”, Thoreau necessitava passejar almenys 4 hores diàries, però, tot i que de vegades se n'ha donat una imatge d'ermità, la vida social de l'escriptor de Massachusetts era ben activa. De fet, tenia una abundant correspondència, a més d'un tracte constant amb familiars, veïns i amics, i va fer múltiples conferències per defensar l'abolicionisme i atacar les lleis que penalitzaven els esclaus evadits i capturats. El seu pensament, sobretot en el vessant pacifista, es pot rastrejar en personalitats com Mahatma Gandhi o Martin Luther King. Però la seua influència va més enllà. Se'l considera un antecessor de l'ecologisme, per la seua reivindicació de la vida natural, que no entén com una renuncia als avanços tecnològics o mèdics, sinó que matisa alertant-nos del risc que el progrés es faça a costa del saber primari, de la vida en harmonia amb la natura i que el que guanyem per un costat ho perdem per l'altre. El rastre de la seua obra també està present en obres de psicologia, filosofia o medicina i els seus escrits sobre història natural han tingut un pes notable en obres científiques recents com les de l'entomòleg i biòleg Edward O. Wilson, que fa uns anys encapçalava el seu llibre “El futur de la vida” amb una carta adreçada a Thoreau.
“Textos escollits” és, doncs, una bona manera de tastar un autor que, més enllà de les acurades descripcions de paisatges que avui ens semblen impossibles o dels grans principis que -de manera latent- esquitxen els seus textos, és capaç de fer literatura de la bona. “Walden” sobretot, però també les altres obres que integren l'antologia, estan plenes de fragments que ens captiven no sols per la defensa de grans ideals sinó per la seua bellesa intrínseca.
Article publicat al suplement Cuadernos del diari Mediterráneo (29/11/09)
Fa poc, l'editorial Tres i Quatre i l'Institut del Territori han editat els “Textos escollits”, una antologia d'escrits de Thoreau que ha seleccionat un dels màxims especialistes en l'autor nord-americà, Antonio Casado da Rocha. El volum és el fruit del primer cicle sobre “Pensadors ambientals” que l'Institut del Territori va organitzar, ara fa prop de 2 anys, a València. I reuneix, en a penes una vuitantena de pàgines, alguns dels fragments més significatius de 4 dels llibres de Thoreau: l'esmentat “Walden”, les “Passejades” (Ed. Olañeta) i dos llibres que no compten amb traducció al català, “Life without Principle” (un dels darrers textos que va escriure i on planteja la vida com un compromís ètic i en contacte amb la natura) i “Journal”, el dietari que va escriure al llarg de prop d'una trentena d'anys. Fins a la seua mort, podríem dir, ja que la darrera entrada -dictada a la seua germana a causa de la seua extrema feblesa- està datada mes i mig abans de morir.
Com cita el seu antòleg en la introducció als “Textos escollits”, Thoreau necessitava passejar almenys 4 hores diàries, però, tot i que de vegades se n'ha donat una imatge d'ermità, la vida social de l'escriptor de Massachusetts era ben activa. De fet, tenia una abundant correspondència, a més d'un tracte constant amb familiars, veïns i amics, i va fer múltiples conferències per defensar l'abolicionisme i atacar les lleis que penalitzaven els esclaus evadits i capturats. El seu pensament, sobretot en el vessant pacifista, es pot rastrejar en personalitats com Mahatma Gandhi o Martin Luther King. Però la seua influència va més enllà. Se'l considera un antecessor de l'ecologisme, per la seua reivindicació de la vida natural, que no entén com una renuncia als avanços tecnològics o mèdics, sinó que matisa alertant-nos del risc que el progrés es faça a costa del saber primari, de la vida en harmonia amb la natura i que el que guanyem per un costat ho perdem per l'altre. El rastre de la seua obra també està present en obres de psicologia, filosofia o medicina i els seus escrits sobre història natural han tingut un pes notable en obres científiques recents com les de l'entomòleg i biòleg Edward O. Wilson, que fa uns anys encapçalava el seu llibre “El futur de la vida” amb una carta adreçada a Thoreau.
“Textos escollits” és, doncs, una bona manera de tastar un autor que, més enllà de les acurades descripcions de paisatges que avui ens semblen impossibles o dels grans principis que -de manera latent- esquitxen els seus textos, és capaç de fer literatura de la bona. “Walden” sobretot, però també les altres obres que integren l'antologia, estan plenes de fragments que ens captiven no sols per la defensa de grans ideals sinó per la seua bellesa intrínseca.
Article publicat al suplement Cuadernos del diari Mediterráneo (29/11/09)
1 comentari:
Walden va ser un dels llibres decissius per a mi, quina alegria estos textos!
Publica un comentari a l'entrada