Que pocs dies abans d'eixir a la venda
la darrera novel·la que he escrit, em trobe per Internet
una ressenya d'un llibre anterior acabada de penjar, no sols m'ha fet guanyar perspectiva, sinó que m'ha produït una satisfacció immensa. Perquè, abduïts per la deriva frenètica del món, sovint comprovem que només importen les novetats. Les editorials destrueixen -i en conseqüència adscriuen a la categoria d'exhaurits- llibres que havies escrit amb voluntat de perdurar. D'explicar coses a molts lectors durant molt de temps. I els altres, els que encara no han cremat, no hi ha manera de trobar-los a les prestatgeries d'uns espais, les llibreries, que ja no tenen lloc per al fons. Es poden demanar, és cert, però això implica una coneixença prèvia i, en tot cas, elimina la possibilitat d'aquell moment màgic de la trobada entre un lector i un llibre que mai no havien sentit parlar l'un de l'altre. Tots els lectors hem experimentat un moment així, però ara cada volta és més difícil.
Això, doncs. Que m'he trobat de nou el músic per la Xarxa i que m'ha fet molt de goig.
2 comentaris:
Hola, més goig m’ha fet a mi llegir el llibre i després trobar aquesta entrada.
Tens molta raó quan dius que les novetats, en literatura o en altres coses, tapen, aparquen o entelen la feina anterior i, no hi hauria novetats sense la feina anterior. Gràcies.
Gràcies, en tot cas, per la ressenya. I no sols perquè t'haja agradat el llibre (que també em fa goig, és clar) sinó perquè delata una lectura atenta i profunda. I això és exactament l'ideal lector de qualsevol novel·lista.
Publica un comentari a l'entrada