dimecres, 13 de juny de 2012

L'amor als deu anys

Llegir Erri de Luca reclama pausa. La seua manera d'escriure s'aproxima bastant a la prosa poètica: per la musicalitat, per la concisió, per la bellesa formal, per la potència de les idees que deixa caure com si no res. Així en "Els peixos no tanquen els ulls" (la darrera novel·la que Anna Cassasses ha traduït al català per a l'editorial Bromera) com a "Montedidio" (La Magrana), l'obra amb què el vaig descobrir fa temps i que, si és cert, com diuen, que està exhaurida, caldria tornar a posar en circulació de manera urgent.
De Luca no basteix grans nusos argumentals, no fa servir cap trama potent per organitzar les seues novel·les. La seua és una literatura de detalls, de moments quotidians que s'acumulen, d'instants comuns que eleva, a través d'un llenguatge senzill però immensament bell, a la categoria de transcendents. Parle, per exemple, de posar un cuc a l'ham o d'agafar la mà d'una xiqueta sota l'aigua, d'una baralla entre nens o del primer bes de dos infants que voregen els deu anys. Escenes quotidianes, sense res d'excepcional, que són la base d'"Els peixos no tanquen els ulls" i de la majoria de les novel·les de l'autor. Sobre elles, ha bastit la major part d'una obra per a la qual, com ell diu, no li ha calgut inventar perquè la vida li ha proporcionat material suficient. Un món que gira, en el cas d'"Els peixos no tanquen els ulls", al voltant de la descoberta de l'amor als deu anys, durant un estiu a la platja. I que ens explica, com deia, un infant de deu anys. Ara bé, tot i que la veu és la del xiquet, tot i que empra la primera persona, el calat dels pensaments de l'infant i algunes referències a la vida posterior d'aquest xiquet delaten que la veu pertany, en realitat, a un narrador ja madur, al vell en què s'ha convertit aquell xiquet i que ara, per a nosaltres, recorda la infantesa des de la calma d'una edat ja madura. El resultat és un text corprenedor, d'una sensibilitat extrema, escrit amb una prosa neta, brillant i sintètica, amb frases curtes que es combinen com si foren notes musicals. Una obra que emociona i enlluerna per la seua senzillesa formal i per la profunditat del missatge. Literatura de primer nivell, en definitiva.
Publica un comentari a l'entrada