divendres, 23 de setembre del 2011
Ha arribat una caixa
Avui, m'ha arribat una caixa. L'esperava. Feia dies que no veia el moment de posar-la damunt la taula i obrir-la. Els llibres sempre m'arriben per cesària. Sempre em toca veure'ls eixir a la llum amb el bisturí a la mà. I ho faig una mica tremolós, amb ànsia de provocar-ne el part. Però després, quan la cinta adhesiva que els precinta ha estat vulnerada, quan res no impedeix tirar de les ales de cartró i deixar a l'aire el contingut, sempre dubte, sempre dilate el moment. I això que tinc una imatge clara del que em trobaré: no de bades el correu electrònic se m'ha omplert de proves d'impremta i de suggeriments de portades. Ja sé quin aspecte tindrà, quantes fulles i puc endevinar el tacte del cartró de la portada i el més aspre, però tampoc no molt, de les fulles. Ho sé tot d'ell, però m'agrada dilatar el moment. Assaborir-lo. Però els segons passen de pressa i arriba el moment de separar les ales de la caixa i contemplar-lo, encara embolicat amb el plàstic, a manera de placenta, que rebutge sense remordiments. Ja el tinc a les mans, l'estómac encongit pel temor d'obrir-lo i trobar-me, abans de res, una errada. Ho faig amb cura, em pose a llegir unes ratlles i tot està bé. Ja més tranquil, aspire l'aroma de paper nou; el palpe amb els tous dels dits, em torne a mirar la portada, les solapes, la contra... I el primer que faig, aleshores, és anar a la prestatgeria on són els germans i presentar-los-el.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
He vist el vídeo i descobrisc que no es tracta d'una "mà invisible" com la del mercat (A. Smith), sinó d'un cos absent. Enhorabona.
http://vimeo.com/29326161
Quin gran moment, el de rebre la caixa. Felicitats!
Enhorabona. Un moment sens dubte sublim.
L'enhorabona amic. Un plaer ses dubte.
L'enhorabona! Amb moltes, moltes ganes de llegir-lo.
Gràcies a tots per les paraules i els bons desigs. Espere que la novel·la estiga a l'alçada de les vostres expectatives.
enhorabona, Vicent!!!! És una alegria que un amic tregui un llibre nou. tenc moltes ganes de llegir la mà
L'enhorabona!. Sempre m'entere per la prensa; el video i tot plegat fa la boca aigua. O són els ulls? , pot ser el cervell...quin jardí; és igual, fa ganes.
Publica un comentari a l'entrada