tag:blogger.com,1999:blog-127585813632611614.post4500161699558751387..comments2023-05-17T15:22:00.101+02:00Comments on El rastre de Clarisse: Un passet mésUnknownnoreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-127585813632611614.post-46882197841935620352010-06-24T18:00:03.396+02:002010-06-24T18:00:03.396+02:00No serà l'últim passet, no, ni ha estat el pri...No serà l'últim passet, no, ni ha estat el primer. Però si que serà recordat com el primer que han donat amb total desvergonya, sense importar-los massa quedar amb el cul a l'aire, perquè, en fi, el que cal i toca és allò que Sant Mercat Capitalista mana. I manarà, manarà més coses, per pura lògica: un sistema que parteix d'un essencialisme com és el de multiplicar constantment els beneficis, ni que siga esl d'uns pocs molt pocs, està condemnat a condemnar-nos. És com aquell inconscient que no para de fer apartaments davant de la mar perquè és bonica, fins que la mar deixa de ser bonica perquè els apartaments tapen la mar. Però dirà algú un dia, no són lletjos aquests apartaments? Que no els tirarem? Ah, molt em pense que això passarà només quan la gent no tinga casa i sí molta fam.<br /><br />La reforma abarateix l'acomiadament, és el tema estrella, mediàtic, que desacredita els socioliberals; però no hem de passar per alt una altres desproteccions socials afegides de gaidó, com qui no vol la cosa, i que en canvi són tant o més tan dures que l'abaratiment: 1) Que no només no s'elimina la temporalitat, sinó que és manté gairebé com estava, la qual cosa és pràcticament com fomentar-la. 2) Una molt severa desreglamentació de la tutela judicial en cas de conflicte entre empresari i treballador. I això és molt greu: desprotegeix enormement el dèbil en les relacions laborals. Per exemple, en cas de crisi, pretenen que l'empresa puga saltar-se els convenis col·lectius presentant uns paperets acreditatius que tindran simplement la vigilància d'una mena d'auditor extern (no judicial ni funcionarial), la qual cosa obri la porta a la "compra-venda" de voluntats.<br /><br />Quina rajola t'he amollat, però és que el temeta és la gota que vessa un got que molts assalariats (i dos sindicats) s'han passat dos anys contemplant mig buit o mig ple. Sense fer res.<br /><br />Salut, ens caldrà salut!Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/07945495071771091664noreply@blogger.com