dijous, 3 de març del 2016

No coneixia Alice McDermott. No l'havia llegida mai. Però hi ha llibres que diràs que et criden i "Algú" em va reclamar l'atenció des del primer moment. No me'n penedisc d'haver cedit a la temptació de llegir-lo. Explica, més o menys, alguns episodis d'una dona, la Marie, com qualsevol altra. Una dona de Brooklyn amb una vida corrent, a la qual li passen les coses que li passen a la gent corrent. No hi ha grans conflictes a resoldre, grans passions que t'empenten a llegir, grans incògnites que alimenten la curiositat. Hi ha detalls, molts detalls, que van acumulant-se amb precisió, que van situant-nos en cada lloc, en cada escena, que van calant-nos lentament fins seduir-nos d'una manera tranquil·la, però efectiva, molt efectiva. I una prosa adequada al que explica: vull dir senzilla, però precisa com un bisturí. Un gran llibre, sense dubtes, que demostra la versatilitat de la literatura, el poder infinit de les paraules, quan les treballen mans expertes. D'ací a dos dimarts, en parlarem al Club de Lectura de l'Associació Cultural Socarrats a Vila-real. I estic segur que serà una sessió molt gratificant.