dimecres, 22 de gener del 2014

L'ofensiva anticatalana (antivalenciana) del Partit Popular

L'ofensiva ja fa temps que és en tota regla. La va obrir Bauçà a les illes amb els atacs a l'educació en català que encara no han cedit. Va accentuar-la Wert amb una llei infame que atempta contra la diversitat i fins i tot contra la lògica. I l'ha continuada Fabra al País Valencià amb el tancament de Canal 9 i Ràdio 9, amb l'intent de suprimir línies en valencià a les escoles i, ara, amb la denúncia fantasma que volen fer servir d'excusa per silenciar Catalunya Ràdio. L'ofensiva és oberta perquè el Partit Popular sap que li queda poc de temps i ja no té marge per buscar subterfugis. Per això, d'una banda, recorre als vells fantasmes que li han donat tant de rèdit en legislatures anteriors i intenta així esgarrapar-li vots a l'UPyD, l'extrema dreta supremacista i demagoga que, al caliu de la crisi, no deixa de menjar-li terreny. Però, més enllà de qüestions conjunturals, l'objectiu és desmantellar l'entramat que sustenta la llengua del país, per això ataquen l'escola, alimenten teories extravagants i en poques setmanes ens han deixat sense cap dels deu mitjans de comunicació que, totalment o parcial, emetien en català al País Valencià. Saben que els queda poc de temps per fer la feina bruta i saben també que tornar a construir el que estan demolint serà costós i difícil. És l'última de les glòries que Fabra i els seus acòlits han ofrenat a la Espanya intransigent i rància que cada dia guanya més i més pes a l'Estat. Una Espanya que vol negar qualsevol diversitat. Una Espanya de la qual, com ja va fent el Principat, hauríem de fugir com de la pesta.

Han tancat les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià, però no serà fàcil silenciar-la.

dimarts, 21 de gener del 2014

Encara en parlen (quin goig!)

Fa goig, molt de goig, saber que, després de tant de temps, allò que escrius encara està viu: el bloc Última Plana parla de Els inconvenients de la felicitat, una novel·la curta que vaig escriure fa temps per a la campanya Llegir en valencià, que posava aquell any en marxa la Fundació Bromera. Només es va poder adquirir un dissabte, amb el diari Levante, i després va deixar d'estar disponible (alguna cosa hauré de fer al respecte, per cert), així que el goig encara és més gran.